Una dona ens narra el camí entre la soledat i la pèrdua a través d´un objecte perdut: un calidoscopi. Els seus mirallets de colors l´ajuden a fer-ho.

Sinopsi

La Laia endreça casa seva i, mentrestant, aprofita per repassar tota la seva vida. Ho fa a través d´un calidoscopi. El joc de colors dels seus cristalls la transporta a records passats, a una infància feliç, prop del mar, estroncada per la Guerra Civil i la mort dels seus pares. Amb els anys, per raó del casament amb un industrial egarenc, canviarà el blau del mar d´Arenys pel gris del fum de les xemeneies i per l´aire enrarit de la burgesia de postguerra.

Els silencis es fan insuportables. Se sent sola i incompresa per tothom. Perd el seny i creu que tot és culpa seva. Definitivament, llença la tovallola. Per aquest motiu, es reclou a casa, l´últim reducte de pau. Però, ho serà per sempre?

Nota biogràfica

Montserrat Rusiñol (Terrassa, 1946) és una persona apassionada per la literatura que s´ha dedicat a escriure de manera intensa els últims anys, des que es va prejubilar de mestra de primària. Des de llavors, ha fet diversos cursos d´escriptura creativa amb professores com la Marina Espasa o la Muriel Villanueva.

En la seva construcció literària, hi ha tingut una importància vital la lectura. Participa activament en tres grups de lectura: dos a Terrassa, un a Vacarisses i un altre a Barcelona. És la coordinadora, junt amb una altra companya, del club de l´Ateneu Terrassenc.

D´altra banda, és diplomada en Ciències Religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha rebut diferents premis literaris d´àmbit ciutadà, com la Flor Natural, per Jocs Florals cap a Europa, o els Premis Terrassa Literària de l´Ateneu de Terrassa.

Actualment, continua treballant en nous textos i ho fa a través de tallers compartits d´escriptura.