Plaça Ajuntament, 1. 08770 Sant Sadurní d'Anoia
Tel: +34 938 910 325 · Fax: +34 938 183 470
E-mail: ajuntament
"El malbaratament alimentari és constituït per tots aquells aliments que es desaprofiten, i que encara tenen un valor nutritiu per a les persones. Es refereix a totes aquelles restes de menjar cuinat que es llencen o el menjar que s’ha fet malbé o que ha caducat"
(Font: Mancomunitat Penedès-Garraf)
Setmana Europea de Prevenció de Residus 2024 La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. Es celebra des de fa 15 anys del 16 al 24 de novembre amb l'objectiu d'organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa accions de sensibilització. Aquest any 2024, fem èmfasi en la importància de lluitar contra el malbaratament alimentari amb l'eslògan "malbaratar aliments és de mal gust".
Consulta aquí totes les activitats que es realitzaran arran de Catalunya durant la Setmana.
I a Sant Sadurní us proposem 2 activitats:
Normativa
A Catalunya, el 2020 es va aprovar la Llei 3/2020, de l'11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.Aquesta llei, pionera a l'Estat espanyol, explicita una sèrie d'obligacions i recomanacions per reduir el malbaratament alimentari en les empreses alimentàrties, i concretament, als menjadors escolars.
Vols saber-ne més? Aquí pots llegir-la.
IMPACTESEl fet de produir, distribuir i consumir els aliments té associada una sèrie de repercussions ambientals, socials i econòmiques.
Entrem en detall: a nivell ambiental, el malbaratament alimentari és responsable d'entre el 8 i el 10% de les emissions globals amb efecte d'hivernacle. A nivell econòmic, el malbaratament alimentari suposa una pèrdua de 112€/persona a l'any, uns 936.000 milions d'USD. Amb la reducció d'un 25% les pèrdues i el malbaratament alimentari al món hi hauria prou per acabar amb la malnutrició de tot el planeta (2014).
Font de la informació: Guia de Consum Responsable del Departament de Territori i Sosteniblitat i ARC.
El malbaratament alimentari en xifresAl món: segons la FAO, un terç dels aliments produíts anualment per al consum humà no són ingerits per ningú. (Font: FAO, 2011).
A la Unió Europea: a l'any es malbaraten 57 milions de tones d'aliments, el que equival a 127kg per habitant. El 65% del malbaratament es produeix en els serveis i les llars, el 30% en la producció i el 5% en la comercialització (Eurostat, dades del 2020).
A Catalunya: a l'any es malbaraten 262.000 tones, uns 35kg per persona. (Font: ARC, 2011).
Segons el Food Waste Index del 2021, el 61% de residus alimentaris es malbaraten a les llars, seguit de restauració i comerç al detall:
I, quins aliments malbaratem?
Majoritàriament arrels, tubercles, fruites i verdures, seguit de peixos i productes del mar, carn, lactis i llegums i llavors.
Font: Global foos loses & foos waste-Extent, causes & prevention. FAO, 2011
Accions per reduir el malbaratament alimentari En primer lloc, és primordial reduir la quantitat d'aliments descartats (prevenció dels residus alimentaris). En els casos que no es pot evitar, s'ha d'aconseguir el major aprofitament possible dels aliments. Guia de Consum Responsable del Departament de Territori i Sosteniblitat i ARC conté exemples d'accions en diferents estats per reduir el malbaratament alimentari.
En la jerarquia de gestió dels residus alimentaris es pot veure en quins passos podem reduir el malbaratament alimentari, des de la prevenció fins el tractament final:
I a les llars, què podem fer?
Tenint en compte que a Catalunya el 53% del malbaratament alimentari es produeix a les llars, podem fer accions en diferents etapes. En primer lloc, podem prendre consciència sobre els nostres hàbits de consum. Per exemple: els aliments que compro els faré servir aviat? Un segon pas és conéixer què i en quina quantitat malbaratem. Per exemple: cada setmana llenço fruita perquè es podreix a la nevera. I per últim, un cop hem analitzat què malbaratem i perquè podem pensar i implementar accions. Per exemple: amb els plàtans molt madurs faré pa de pessic, o posaré un compostador a casa per tenir compost per les meves plantes o conservaré les verdures tallades i en tuppers a la setmana per a què durin més temps.
T'ho posem fàcil! Hem seleccionat recursos per a tu:
L'Agència de residus de Catalunya du a terme una campanya, Som Gent de Profit, que inclou:
I als centres educatius, què podem fer?
Els menjadors escolars són grans fonts de malbaratament alimentari. Anualment s'estima que als menjadors escolars de Catalunya es malbaraten 1.120 tones. Això seriaa, en un centre amb 500 comensals, 7 tones anuals equivalents a 14.000€.
Fes-li una ullada a la guia per a la prevenció del malbaratament alimentari als menjadors escolars d'El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La Fundació Espigoladors ha creat un Challenge #elmenjarnoesllença per recollir propostes. T'animem a descobrir-lo aquí.
El projecte local de l'alumnat de l'escola La Pau s'ha posat mans a la obra per prendre consciència sobre la quantitat de residus orgànics generats al menjador i donar-li una segonda vida al seu hort. Feu-li una ullada al projecte!
Vols més idees? Et convidem a fer una ullada al catàleg d'accions de prevenció de l'ARC clicant aquí.
I PER ACABAR, JUGUEMDins el web de la Setmana Europea de Prevenció de Residus trobareu molts recursos interessants.
Us proposem el joc de l'Oca per jugar en família o amb amistats:
Fitxer: El_joc_de_l_Oca_versio_prevencio_de_Residus.pdf Format: Acrobat-PDF |
Pàgines web d'interèsSetmana Europea de Prevenció de Residus (EWWR)
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació-malbaratament alimentari
Agència de Residus de Catalunya-malbaratament alimentari
Agència de Residus de Catalunya-catàleg d'accions de prevenció
Agència de Residus de Catalunya-estadístiques
Diputació de Barcelona-càpsula 2030-alimentació saludable i segura