La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un dràstic increment de les vulneracions dels drets en les fronteres exteriors de la Unió Europea.

Setmanalment les poques ONG que han pogut seguir treballant sobre el terreny, són testimoni de devolucions en alta mar que posen en perill la vida de nombroses persones, infants i famílies senceres. Es denuncien també detencions il·legals, expulsions col·lectives i sense cap tipus de procediment administratiu, així com l'ús indiscriminat de la violència per part de cossos policials i de guardacostes. Aquests tractes degradants es deriven també de la massificació i les condicions inhumanes amb les que sobreviuen milers de demandats d´asil confinats en centres de reclusió i d'acollida. En aquest context les expressions de xenofòbia i racisme no han parat de créixer i, a mesura que queden impunes, van guanyant terreny social.

I mentre el nombre de morts a la Mediterrània segueixen creixent amb rutes cada dia més insegures, veiem com els governs d'alguns països membres de la UE apliquen polítiques de  mà dura i vulneració de drets en frontera, mentre que d'altres s'inhibeixen.

Davant la cronificació d'aquesta situació, podem constatar que l'emergència no s'ha acabat i que continuen ben vives les raons per les quals el municipalisme català es va mobilitzar des de 2015 per respondre a la demanda de suport de les organitzacions que treballen per donar assistència a les persones que cerquen protecció internacional i refugi.