Miguel Pajares s’endinsa en el dilema sobre la consideració de refugiades de les persones expulsades dels seus països pel canvi climàtic. Inicia el llibre amb dos capítols sobre la crisi climàtica que responen fins i tot a les més feroces teories negacionistes. La seva anàlisi també indigna per la inacció dels nostres governs que des de fa dècades coneixen la situació i han actuat de manera irresponsable. Les conseqüències devastadores ja es comencen a produir en els països pobres, tot i que la principal causa és la sobreproducció i el sobreconsum dels països rics.

La Covid-19 ens ha mostrat el vulnerables que som. No obstant això, l’amenaça que ha suposat està en una escala molt inferior a la que representa el canvi climàtic. L’autor ens amplia els detalls de la catàstrofe per diverses regions de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina, i analitza els desplaçaments humans que produirà.

Refugiats climàtics exigeix canvis en les polítiques globals que no depenguin de lobbies ni multinacionals, i formula propostes tant per a la lluita contra el canvi climàtic, com per a la gestió de les migracions.

Miguel Pajares és llicenciat en Ciències Biològiques i doctor en Antropologia Social. És també membre investigador de el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social, adscrit a el Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, on també participa en l’elaboració d’estudis europeus per al European Social Research Unit. Actualment és president de la Comissió Catalana d’ajuda al Refugiat. Ha estat impulsor d’altres associacions i va ser un dels responsables de SOS Racisme entre 1991 i 1996. Va dirigir l’estructura sindical dels CITE, Centres d’Informació per a Treballadors Estrangers, entre 1996 i 2000. Va ser també assessor extern del Comitè Econòmic i Social Europeu entre 2000 i 2012.

És autor de diversos llibres d’assaig, així com de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades i en mitjans de comunicació. Els seus llibres d’assaig s’han centrat en temes com la immigració, l’asil, els drets humans o la lluita contra el racisme. A més, entre 2007 i 2010, va ser autor de l’Informe Anual Immigració i Mercat de Treball, publicat per l’Observatori Permanent de la Immigració. En qualitat d’expert extern del Comitè Econòmic i Social Europeu, va participar en l’elaboració de diversos dictàmens sobre immigració i asil.

La seva primera novel·la, Cautivas (2013), que aborda el tràfic de dones, va ser finalista al Premi Nadal i al premi a la millor primera novel·la de gènere negre a la Semana Negra de Gijón de 2014. Amb la seva segona novel·la, La luz del estallido (2015), va continuar conreant el gènere negre de denúncia social, endinsant-se aquest cop en el racisme més extrem. La seva tercera novel·la, Aguas de venganza (2016), aborda els crims que pateixen immigrants i refugiats a la frontera sud. La seva última novel·la, Crímenes de hambre (2018), és sobretot una denúncia de la desigualtat profunda, que en un extrem té als que moren per fam i en l’altre a les elits que concentren la riquesa a les seves mans.