Mudar les ales, esmolar les plomes

En el viatge interior cap a la recuperació de l’autenticitat del Ser hi ha moltes fases, etapes, mudes, transformacions... A vegades alguns esdeveniments externs, malgrat el que podria semblar a priori, ens ajuden a explorar i a donar veu i forma a sentiments i pensaments que potser guardem al calaix durant molt temps. La pressió es va acumulant fins que no pot més i fa esclatar el pany amb una força desmesurada deixant que les paraules s’escampin i esquitxin pertot talment plomes esmolades.

Aquest poemari ha estat gestat majorment en els dos mesos de reclusió per covid de l’estiu del 2021 en un moment en què, després d’un any complicat, començaven a aflorar projectes. I de cop aquesta embranzida queda estroncada. El sentiment de frustració, de ràbia continguda per la impotència de no saber quan podria recuperar la normalitat i la veu, la meva eina de treball principal, han estat el detonant d’aquests versos.

María Rodríguez Sandía

Nascuda a Vic l'any 1973. Fa 34 anys que visc a Vilafranca del Penedès.
Hi ha una faceta creativa relacionada amb les històries i al fet d'explicar-les constant a la meva vida, en la creació d'espectacles a primària, passant després pel món del teatre com actriu, directora, formadora, portant la direcció de l'escola EFIT durant tres anys i impulsant el premi de Dramatúrgia Rosa Florido al 2012. La meva creació poètica esdevé un tresor íntim que en comptades ocasions s'ha fet públic, al 1996 i 97 amb el 1er i 2on Premi de poesia local Luís Chamizo. Al 2003 amb l'espectacle Angelicus i al 2011 amb  Hivernacle. Crec fermament en el poder transformador del Riure així que col.laboro a la ràdio per parlar-ne i  imparteixo tallers de Risoteràpia i Coaching Lúdic. Al setembre del 2020 es va publicar el poemari Estacions elementals del qual n’hem fet una versió recitada en format Cd el desembre del 2021.