ultim transhumant

III Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig»

Per a en Josep, el viatge del Penedès a les pastures pirinenques de les Bulloses amb el ramat del Cinto de cal Llaner va ser l’última oportunitat per no convertir-se en un espectre d’ell mateix. Rememora aquell camí molts anys després, quan torna al poble natal del seu pare, Llívia, a la Cerdanya, amb motiu d’una herència inesperada que ha rebut a la mort de la mare. És així com retorna a un passat llunyà que obre velles ferides que potser mai no s’havien tancat del tot.

L’últim transhumant parla d’un fil que uneix dos pobles separats per centenars de quilòmetres però units pel pas dels ramats, de les esperances perdudes al llarg de la vida, però també del món de la droga entre la joventut dels anys vuitanta en molts pobles petits, dels amors impossibles i dels odis ancestrals arrelats a les famílies.

Jordi Romeu Carol
Va escriure L’últim transhumant quan vivia a la vila de Llívia, un poble especial per la seva ubicació, per la seva història i per la seva gent. Va ser allà on va entrar en contacte amb l’ofici de pastor i amb persones que havien vis-cut aquesta cultura antiquíssima. Va conèixer gent que s’hi havia dedicat, va aprendre les bases de l’ofici, es va integrar en la seva vida i va descobrir el parlar de la Cerdanya, al qual el llibre també vol retre homenatge. La transhumància ha sigut, al Pirineu, una activitat que ve del temps dels romans i que ha perviscut fins a final del segle XX. Malauradament, avui en dia s’ha limitat molt perquè només alguns irredempts continuen aquesta tradició ancestral, i potser per això ja val la pena que en quedi testimoni. 

Autor de mitja dotzena de llibres de ficció i d’altres de no-ficció, Jordi Romeu Carol és bomber de professió i va guanyar el Premi Ciutat de Reus amb aquesta novel·la, que parla d’un ofici que, sens dubte, ha marcat també el nostre caràcter com a societat. 

Romeu és també moderador del club de lectura Celler de Lletres de la Biblioteca