Onze poemes on la consciència és una càrrega vital i l'amor i mort s'entrellacen. Explora l'absurd i la nàusea en una travessia per la memòria i el dolor que, entre ressons de Baudelaire, troba en la paraula el bàlsam i la lucidesa per seguir vivint.

L'Oriol Sánchez Urpí és de Sant Sadurní d´Anoia, a l´Alt Penedès, i actualment viu a L´Hospitalet de Llobregat. Ha estudiat el grau i el màster en Enginyeria Química a la Universitat de Barcelona i treballa en aquest àmbit. Paral·lelament, sempre s´ha sentit empès cap a la literatura i s´ha endinsat en aquest món de manera autodidàctica. Aquest poemari constitueix el primer intent de treure del calaix alguns dels seus versos