Viladàs és el poble imaginari, ubicat en un lloc indeterminat de l’interior de Catalunya, on es desenvolupa l’acció de la novel•la, i la història s’inicia un dissabte 26 de novembre i es clou el dijous 22 de desembre (amb un breu afegitó datat just un any després, a tall d’epíleg, que tanca algunes de les línies narratives que hem seguit al llarg de la lectura). Així doncs, els fets tenen lloc durant menys d’un mes, però és un període veritablement intens per a la gent del poble.
El punt de partida apareix quan, des de l’Ajuntament, volen celebrar un concert d’homenatge a Eduard Cabestany, cèlebre pianista i compositor de gran fama internacional a qui acaben d’atorgar un premi de renom. L’Eduard pertany a la família més influent i adinerada de Viladàs (o si més no ho era temps enrere), i des del consistori volen nomenar-lo fill predilecte.
Aquest viatjarà a la vila natal acompanyat per Waldemar, l’assistent, amb la idea d’assistir al concert i marxar quant abans millor. Però tot un seguit de circumstàncies atzaroses provocaran que gairebé res del que han estat preparant per homenatjar-lo acabi sortint com esperaven.
Entremig de tots aquests despropòsits coneixerem un ventall de personatges particulars i peculiars: el vell Josep Cabestany (pare del músic) i l’Assumpta Cabestany (germana); les dues germanes farmacèutiques (anomenades per tot el poble “les nenes”), enemistades des de fa anys i panys amb la pròpia família; el pianista Ramon Proubasta, encarregat d’interpretar les peces triades per al concert d’homenatge... Però potser cal una referència especial al mateix assistent Waldemar i els seus jocs lingüístics en parlar català; a Fidelio, l’omnipresent gos dels Cabestany; i a Felicitat, la criada de tota la vida, ja convertida en un element més de la casa, que escriu un dietari i ens ofereix en ocasions una mirada distinta i en ocasions un complement dels esdeveniments.
L’editorial ha qualificat la novel•la de “relat irònic, acurat, fresc i... diferent”. I és ben cert que l’allau de despropòsits i disbarats us regalaran una amena estona de lectura i us provocaran, si més no, algun que altre somriure.
Berta Jardí Soler (Barcelona, 1956), llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, és escriptora i gestora cultural.
Fins l’any 2014 la seva activitat professional es mou bàsicament en el camp de l’esmentada gestió cultural i, en aquest àmbit, ha estat gerent de les Joventuts Musicals de Barcelona; ha treballat en el disseny i creació del Festival Internacional de Música de Barcelona; i ha estat la responsable de comunicació del Palau Macaya, cap de premsa i directora de publicacions (aquestes tres activitats ubicades dins l’Obra Social “la Caixa”). A partir del 2014 fa un gir professional per dedicar-se amb exclusivitat a l’escriptura.
Aquesta dedicació la duu a col•laborar com a periodista cultural en diversos mitjans (El Temps, El món, El Periódico de Catalunya). És l’autora del monòleg Coses de mare, escrit per a l’actriu Montserrat Carulla, i també de dos guions cinematogràfics: l’adaptació del seu propi conte L’abric i Una casa en el aire (amb l’escriptora Àngels Dalmau).
En el camp de la ficció tenim títols com Carnaval (1987), un recull de quinze contes; La portentosa vida del sastre Bariloche (2011), novel•la anunciada per l’editorial com “les desventures d’un sastre enamorat de la vida”; i Un concert memorable (2014), novel•la que tractarem en el club de lectura Celler de lletres.
És sòcia fundadora de la llibreria “La Cultural”, de Vilafranca del Penedès, i membre de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).