Dossier Santi Borrell, director del Festival sobre els i les poetes del Festival Poesia a les Caves 2026
Susanna Rafart i Corominas (Ripoll, 3 de setembre de 1962) És poeta i autora de prosa de ficció i d'assaig. Es llicencia en Filologia Hispànica (1985) i Filologia Catalana (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona i després treballa com a professora agregada de Llengua i Literatura Espanyoles en escoles de Secundària. Actualment es dedica a la crítica literària en diverses publicacions, tasca que compagina amb l'organització de projectes culturals. Col·labora regularment amb diversos mitjans de comunicació, com ara el diari Avui, la revista Caràcters i diverses cadenes radiofòniques.
Entre els seus llibres de poesia cal destacar Pou de glaç (2002), guanyador del Premi Carles Riba 2001, Retrat en blanc (2004) i Baies (2005). La seva obra poètica ha estat inclosa en diverses antologies i traduïda a diferents llengües. Aquesta faceta poètica es completa amb traduccions de les obres d'Yves Bonnefoy, Dino Campana i Salvatore Quasimodo. L'autora també ha publicat obres de ficció, entre altres La inundació (2003), Les tombes blanques (2008) i Un cor grec (2006). A més, ha publicat diversos llibres per a nens. La seva obra ha estat guardonada amb diferents premis, entre altres el Premi Cavall Verd (que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) en les categories de traducció i poesia, i el Premi de la Crítica Serra d'Or. La veu poètica de Susanna Rafart està feta de “paraules elegants i delicades, ben escollides i tallades amb precisió perquè ocupin el seu lloc dins el vers com les tessel·les d'un mosaic. […] sense cap dissonància ni toc de trompetes, sense vulgaritat ni rampells, tot és dit amb la subtilesa i la tendresa de la mà que acarona un gat”.
El 19 de maig de 2025 va presentar al Teatre Romea l'espectacle "Dietari del puma. Una mutació", un recorregut sensorial i reflexiu a través de la metàfora del puma, un animal escollit per la seva bellesa, instint i capacitat de supervivència[4]
Premis
• 1979 Premi Extraordinari de Poesia de les Valls d'Andorra
• 1995 Senyoriu d'Ausiàs March
• 1999 Ciutat de Palma
• 2001 Carles Riba
• 2004 Premi Crítica Serra d'Or
• 2006 Premi Cavall Verd de poesia per Baies
• 2008 Premi Qwerty BTV
• 2008 Premi Cavall Verd de traducció poètica per Obra poètica de Salvatore Quasimodo
• 2010 Premi Rovira i Virgili
• 2012 Premi Cadaqués a Rosa Leveroni
• 2021 Premi Miquel de Palol de poesia
• 2022 Premi Cavall Verd de poesia per D'una sola branca
• 2025 Premi Serra d'Or de poesia per Contracant[5]
Obra
Poesia
• 1996 Olis sobre paper
• 1997 A cor què vols
• 1999 Reflexió de la llum
• 2000 Jardins d'amor advers
• 2002 Pou de glaç
• 2004 Retrat en blanc
• 2005 Baies
• 2010 L'ocell a la cendra
• 2011 La mà interior
• 2011 En la profunda onada. Girona: Curbet.
• 2013 La llum constant
• 2022 D'una sola branca. Edicions Proa.
• 2022 El saüc i la forja : antologia (2001-2021). Pagès editors
• 2024 Contracant. Labreu
Prosa
Contes infantils
• 1993 Els gira-sols blau
• 1995 El pirata 101
Reculls de contes
• 2000 La pols de l'argument
• 2003 La inundació
• 2008 Les tombes blanques
Dietaris, narrativa i assagística
• 2006 Un cor grec
• 2011 Gaspara i jo
• 2012 Els xiprers tentaculars. El paisatge en l'obra de Maria Àngels Anglada
• 2015 Crisàlide. Pastoral en si menor
• 2017 Dies d'agost. Girona: Curbet.
• 2018 La fugida d'Urània. Salt: Ela Geminada.
• 2019 Beatriu i la frontera. LaBreu
• 2023 Les roses a frec de l'hivern. Palma: Lleonard Muntaner.
Traduccions
• 2006 Principi i fi de la neu (Trucs i baldufes) , Yves Bonnefoy
• 2007 Aforismes, Leonardo Da Vinci
• 2007 Cants órfics, Dino Campana
• 2007 Obra poètica, Salvatore Quasimodo (amb Eduard Escoffet)
Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956)
És un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma. Entre el 1989 i el 2000 va ser investigador a la Universitat de Roma II Tor Vergata, ensenyant filologia romànica, llatí medieval i literatura catalana medieval. A Catalunya ha exercit de professor visitant de literatura medieval catalana a la Universitat de Barcelona entre el 1995 i 1999 i el 2000 de professor visitant de literatura italiana medieval a la Universitat Pompeu Fabra. També col·labora amb la UOC per on ha escrit algun material. S'ha especialitzat, entre altres temes, en la literatura catalana i en historiografia catalana dels segles x al xiv. És un especialista en l'època i vida del rei Pere III, del qual ha publicat un epistolari amb documents inèdits. És un historiador preocupat també per la divulgació, per això ha participat en obres de divulgació històrica col·lectives com Pseudohistòria contra Catalunya d'editorial (Eumo).[5] El 2006 va fer una edició crítica de Lo somni, de Bernat Metge (Editorial Barcino).
Fill de Pier Luigi, un empleat de banca i Alessandra Fraschetti, mestressa de casa. Es va doctorar el 1987 tenint com a professors principals: Gustav Vinay (literatura llatina medieval), Armando Petrucci (paleografia) o Aurelio Roncaglia (filologia romànica). No encaixa en cap tendència històrica ni se li coneix cap militància política, ell no es reconeix en cap tendència, més que la denúncia de l'ús que en fa la política de la història,[6] sent d'esperit lliure tot mantenint un estil molt personal i àcid en les seves intervencions en públic. El 1988 arran de la recepció d'una beca de l'Institut d'Estudis Catalans comença a venir a Catalunya regularment. Anirà enllaçant beques i anades i vingudes fins al 1995, quan ja s'establí a Barcelona.
Obres
• Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest (1997) premi Joan Fuster d'assaig
• Le storie dei longobardi: dall'origine a Paolo Diacono
• El somni d'una cultura: 'Lo somni' de Bernat Metge (Quaderns Crema, 2002)
• Bernat Desclot i les dues redaccions de la crònica (Base, 2006)
• La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques (Base, 2006)
• Historiografia, propaganda i comunicació (Institut d'Estudis Catalans, 2006)
• Jaume I. Història i mite (Edicions 62, 2007)
• Pere el Gran. Vida, actes i paraula (2010)
• Ramon Muntaner de Perelada. Vida, viatges i relats. (2015)
• La formació nacional de Catalunya i el fet identitari dels catalans (Generalitat de Catalunya, 2015)
• Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó (Obrador Edèndum, 2019)
• Ho veig per la veu (Cafè Central, 2019)
• L'infant Pere i la comtessa Joana de Foix (Universitat de Barcelona, 2019)
• Epistolari. Pere III el Cerimoniós (2020)
• Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària (Base, 2020)
• Captaire (Saldonar, 2024)
Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1 de setembre de 1972)És un poeta en llengua catalana. El seu primer llibre Els dies a les mans es va publicar el 2010, amb dues edicions exhaurides, considerat com un dels fenòmens editorials d'aquella temporada. El 2013 es va publicar el seu segon llibre de poesia Fragments d'una pedra i també es va exhaurir. Mar da Morte, el seu tercer llibre de poesia, publicat el 2017, és una edició en català amb traducció al gallec d'Amauta Castro. Ha estat organitzador de diversos festivals de poesia (Kinzena Poetika, a Vilafranca del Penedès; i Festival de Poesia a les Caves, a Sant Sadurní d'Anoia). Ha promogut diversos llibres col·lectius: Poetes a la Xarxa (2010, Poemes i blogs), i Poesia a la Frontera. Antologia de poetes en llengua catalana, aragonesa i castellana (2011, March Editor i Llibreria Serret. ISBN 9788496638938).
El seu compromís amb la realitat el va portar a impulsar el Manifest de Poetes Catalans per la Independència, presentat a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre del 2014, amb l'adhesió de 300 poetes. El 2016 es va editar el seu estudi La història del Cava (Publicacions de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia), que rebé el Premi al Millor Llibre d'Història de Vins en l'àmbit mundial (Gourmand. Word Cookbook Awards& 2016).[2] El 2018 es va editar un altre estudi, La vinya i el vi del Penedès. 1885-2018, una continuació de l'estudi del cava que rebé el Premi al Millor Llibre d'Europa de Vins (Gourmand. Word Cookbook Awards 2018).
Llibres de vins
• Història del cava: Sant Sadurní d'Anoia. Sant Sadurní d'Anoia: Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 2016.
• La vinya i el vi del Penedès. 1850-2018. Vilafranca del Penedès, 2020. ISBN 9788409094042.
Poesia
• Els dies a les mans. Vilafranca del Penedès: Edicions de pedra, 2010. ISBN 9788461420513.
• Fragments d'una pedra. Vilafranca del Penedès: Edicions de pedra, 2013. ISBN 9788461658404.
• Mar da Morte. Vilafranca del Penedès: Edicions de pedra, 2017. ISBN 9788469753613.
POEMES 1997-2010. Vilafranca del Penedès, 2022
Amanda Bassa González neix a Mataró l´any 1979
És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa comunicant cultura des de fa dues dècades. En l´àmbit de la narrativa breu, ha estat premiada amb el 20è Premi de narrativa curta Tinet als Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2016-2017 pel relat Obsessió (Cossetània Edicions, 2017) i també pels contes Diagnosticar (XXXIV Premi Santa Perpètua de Conte Breu, 2017) i Fer net (Districte V, 2010).
Va rebre el PREMI DE POESIA SENYORIU D'AUSIÀS MARCH per Neuma, PUBLICADA PER BROMERA, un viatge poètic a través del llenguatge i la respiració, on la paraula esdevé alè i silenci, expansió i contenció. Dividit en seccions que evoquen el ritme de la respiració (Exhalació, Buit, Inhalació, Plenitud), el poemari desplega una escriptura que s´enfila des del silenci fins a la revelació, des de la matèria fins a la llum.
Amb Llavor va rebre el premi MIQUEL MARTÍ I POL 2023 PUBLICADA PER PAGÈS. Llavor és un poemari que té la seva arrel en el temps soterrat del confinament i en la potencialitat radical dels cossos en suspensió. A partir de la metàfora de la continuïtat orgànica, dins els poemes de Llavor va creixent també la intuïció d´una altra cadència essencial: el cicle de coagulacions i dissolucions en què tot balla. Passa per tres revolucions, la trajectòria d´un cos, el de la llavor, al voltant d´un altre cos, el del poema (o a la inversa). Aquest poemari s´ha convertit també en una peça escènica on es troben música, dansa i poesia. El projecte ha obtingut la Beca Aliança per a la producció i exhibició d´un espectacle de petit format.
Carme Cruelles (1971, la Ràpita)
Va publicar el seu primer llibre de poesia l'any 2017. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Tarragona, és docent en un institut ebrenc. Ha rebut el reconeixement de diversos premis poètics, com ara el Joan Teixidor. En poc de temps, ha publicat dos llibres: Caldrà la pluja (Pagès editors, 2025), amb el premi Jacint Verdaguer de Calldetenes; i Aiguatge (Onada Edicions, 2025), amb el premi Terra de Fang de Poesia de Deltebre.
Jep Bargalló (1972) de Sant Sadurní d'Anoia
Ha publicat un llibre de poesia. L'ombra blava de l´hivern, per Andana, l´any 2025. Bargalló va ser regidor de Turisme, Comerç i Cooperació de l'Ajuntament de Sant Sadurní durant el mandat 2011-2015. Ens diu: “El Penedès és casa, per això no puc entendre Sant Sadurní sense Subirats. Soc un profà de la poesia i de la fotografia, les veig arreu i les vindico allà on puc. M'agrada llegir, m´agrada contemplar, m'agrada aprendre i m'agrada escriure. Manllevo temps preuat i us el comparteixo”.
L'ombra blava de l´hivern és el meu primer poemari, on cada poema és acompanyat per una imatge evocadora. Si la paraula ha estat treballada i destil·lada al llarg dels anys, la fotografia és la fixació d´un instant precís. Passat i present efímer es conjuguen en la lectura. Desitjo que la gaudiu a foc lent, tal com ha estat concebut aquest poemari ple de complicitats.
Teresa Tort Videllet. Ebrenca, nascuda el 1967
Viu al Garraf des de fa tres dècades. Filòloga per passió. De professió, dinamitzadora de l´ús del català. Té un blog a Vilaweb, Agafada al vol. Col·labora a L´Eco de Sitges des de 2016 i al digital Racó Català des de 2017. Autora del relat Tres testaments inèdits (Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 2004), de 100 Paraules ebrenques agafades al vol (Cossetània, 2019) i de Gramàtica fútil, 48è Premi de Poesia de Castellitx 2024 (El Pont del Petroli, properament). Ha escrit cròniques de jornades, ressenyes de llibres i materials formatius al voltant d´aspectes sociolingüístics de la llengua catalana. Algunes publicacions seues es troben al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Del 2020 al 2024 ha format part de la Junta de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM).
Francesc Freixas i Morros, més conegut pel nom artístic de Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 17 d'abril de 1984) És un cantautor, escriptor i activista polític català que, juntament amb altres artistes d'arreu del país com Pau Alabajos, Meritxell Gené i Andreu Valor, va formar part de l'escena de la cançó en llengua catalana anomenada la Cançó Necessària.[1]Com a músic, Freixas va editar una maqueta, nou treballs discogràfics, un àlbum en directe i un recull de versions d'altres cantautors internacionals, amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d'autor i de protesta als Països Catalans. Al llarg de vint-i-un anys de trajectòria, Freixas va dur a terme un total de més de 2.500 actuacions.[2]
Biografia
Trajectòria musical
Cesk Freixas va néixer a Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Alt Penedès, l'any 1984. Després de formar part del grup de música Pangea, creat amb amics de l'Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní d'Anoia i on hi cantava versions de rock, Freixas feu el seu primer concert com a cantautor el 4 de gener de 2004 al Bar Jimmy Jazz d'Igualada. Fruit d'aquesta primera experiència en solitari, és en el segon concert, el 23 d'abril de 2004, on gravà en directe la seva maqueta, al teatre del Centre Catequístic de Sant Pere de Riudebitlles, compartint escenari amb el cantautor Feliu Ventura.
Durant la seva trajectòria, Cesk Freixas ha anat acostant-se per diversos paisatges musicals. Si bé el primer treball discogràfic (Set voltes rebel) s'acostava a la sonoritat del rock català, poc a poc va anar explorant noves estètiques més properes a la cançó d'autor. Al segon i tercer disc (El camí cap a nosaltres i La mà dels qui t'esperen), treballats amb el productor penedesenc Magí Batalla, s'evidencia un acostament de les seves cançons cap a textures més acústiques, pop, i amb una clara influència de la música electrònica, tractada amb sintetitzadors i elements de percussió. A partir del quart treball discogràfic, Freixas comença a arranjar i produir les seves peces musicals amb Víctor Nin, guitarrista que l'acompanya des de l'any 2005.
Aquests discos treballats amb Nin es mouen, també, per diversos ambients musicals. Els primers, com Tocats pel foc, Protesta i Proposta, s'atansen a una estètica més rock, amb alternança del pes de les guitarres acústiques i la distorsió de les guitarres elèctriques. Festa Major és el seu setè disc, produït, aquesta vegada, per Roger Rodés, productor barceloní reconegut internacionalment amb un premi Grammy Llatí l'any 2021. Amb Festa Major Cesk Freixas estrena i consolida un so més personal, amb narratives més cuidades, aproximant-se més clarament a la poesia, i paisatges sonors acústics. Posteriorment, és Pau Romero qui produeix els seus dos darrers discos, Memòria i Direm nosaltres, resseguint produccions més acústiques.
El 4 de desembre de 2023, va publicar un comunicat anunciant l'aturada indefinida del seu projecte musical. D'aquesta manera, coincidint amb la celebració del seu vintè aniversari damunt dels escenaris, Cesk Freixas realitzà la seva darrera gira durant l'any 2024 i l'últim concert el 4 de maig de 2025 a la sala Paral·lel 62 en el marc del festival Barnasants.
Geògraf de formació, Cesk Freixas és militant d'una de les organitzacions que conformen l'Esquerra Independentista: el Sindicat de la Música, sectorial sindical del treball musical de la Coordinadora Obrera Sindical. Amb anterioritat, Freixas també va militar i participar activament d'Alternativa Estel, d'Endavant (OSAN) i de la Candidatura d'Unitat Popular.
És per aquesta implicació política que, en diverses ocasions, els seus concerts s'han vist afectats pels intents de censura dels sectors més conservadors i nacionalistes espanyols. Són nombrosos els espectacles que l'hi han suspès per raons ideològiques. En el número 318 de la revista Enderrock (corresponent al maig de 2021), Freixas denunciava que l'estiu del 2020 «un ajuntament suposadament d'esquerres va denegar una actuació meva perquè no els interessava pagar amb diners públics un concert d'un cantautor com jo». En aquesta línia, un dels casos més coneguts també va succeir al Principat, quan, a finals d'agost de 2009, les formacions polítiques del Partit Popular i Ciutadans van voler prohibir, sense èxit, la seva actuació a Figueres, en el marc del Festival Acústica. L'altra demanda més coneguda de suspensió d'un concert seu va tenir lloc al Pinós, a la vall del Vinalopó), el 22 de setembre de 2017, quan el Partit Popular va demanar a l'equip de govern municipal (PSPV) la prohibició de la seva actuació a l'Auditori Municipal per ser membre de la Candidatura d'Unitat Popular, defensar la unitat dels Països Catalans i cantar en català.
L'1 de juny de l'any 2010 va ser jutjat, amb 9 activistes penedesencs més, a l'Audiència Provincial de Barcelona per un delicte electoral, que tenia els seus orígens en la participació en una manifestació contrària al referèndum de la Constitució Europea l'any 2005 a Vilafranca del Penedès, durant la jornada de reflexió del dissabte 19 de febrer d'aquell mateix any. L'Audiència Provincial de Barcelona va resoldre el cas amb una absolució per a tots els encausats. Posteriorment, el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la sentència absolutòria i els condemnà, a cadascun, a 24 dies de presó, un any d'inhabilitació i 5 mesos de pena multa. Malgrat múltiples adhesions provinents del món acadèmic, intel·lectual i cultural, el cas va tenir escassa repercussió mediàtica. L'advocat que va portar la defensa de Cesk Freixas va ser Jaume Asens.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou escollit en desè lloc per la circumscripció de Barcelona de la CUP-Alternativa d'Esquerres. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ocupar un lloc simbòlic a la llista electoral per la circumscripció de Barcelona de la CUP-Crida Constituent. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 va signar un manifest donant suport, de nou, a la Candidatura d'Unitat Popular.
Des del gener fins al juny de 2016 va participar periòdicament, com a tertulià, al programa L'oracle de Catalunya Ràdio. El primer semestre de l'any 2022 va ser col·laborador del programa Kids XS d'ICat, amb la secció «De 0 a 3», on desgranava situacions i curiositats de la seva experiència com a pare.
Des de l'estiu de 2023, és el director de l'Aixeta, una plataforma de micromecenatge que combina els dos models existents d'aquesta via de finançament col·lectiu i comunitari: el micromecenatge continu i el micromecenatge puntual. Va rellevar Liz Castro al capdavant de la plataforma i de l'associació cultural sense ànim de lucre que la governa.
Obra
Discografia
• 2004: Maqueta (autoedició)
• 2005: Set voltes rebel (Bullanga Records)
• 2006: Les veus dels pobles lliures (autoedició)
• 2007: El camí cap a nosaltres (RGB Suports)
• 2009: La mà dels qui t'esperen (Temps Record)
• 2012: Tocats pel foc (Temps Record)[26]
• 2014: Protesta (Temps Record)[27]
• 2017: Proposta (DMusical)[28]
• 2019: Festa Major (U98 Music)[29]
• 2021: Memòria (U98 Music)[30]
• 2022: Direm nosaltres (U98 Music)[31]
Llibres
• 2013: Paraules per a Gaeta (Tigre de Paper Edicions) és el primer llibre del cantautor i és un recull de relats curts.[32] Editat la tardor de 2013, aquesta primera referència literària de Freixas conté 150 relats, en forma de prosa poètica, que recullen la mirada crítica de l'autor. A l'obra hi ha tres temàtiques principals: una que gira al voltant de l'univers emocional, una altra de més política i social, i una darrera de més geogràfica.[33]
• 2016: Alè de taronja sencera (Tigre de Paper Edicions) és el segon llibre del cantautor, estrenant-se aquesta vegada en la poesia.[34]
• 2020: El delta de les paraules (Rosa dels Vents) és el tercer llibre de Cesk Freixas, consolidant la seva veu poètica en aquest nou recull de versos.[35]
• 2021: Contes catalans d'avui i de sempre (B de Blok), un recull de set contes populars d'arreu dels Països Catalans reescrits i reinterpretats per Cesk Freixas i il·lustrats per Albert Arrayás.[36]
• 2022: Llegendes i rondalles catalanes (B de Blok), un recull de llegendes i rondalles de set comarques dels Països Catalans, reescrites i reinterpretades per Cesk Freixas, amb les il·lustracions de Laia Berloso.[37]
• 2025: Que avui sopem al carrer (Sembra Llibres) és el quart llibre de poesia de Cesk Freixas. Segons paraules de Roc Casagran, «un Cesk Freixas madur que ens regala versos que ens seran conhort i esperança, plens d'una tendresa que no oblida el puny tancat. Paraules per anar cap endins i cap enfora, per dir-nos que ens estimem i per rebel·lar-nos».[38]
• 2026: Ovidi Montllor (Tigre de Paper Edicions), un conte il·lustrat per Judit Piella i escrit per Cesk Freixas, on s'hi narra la història, la vida i l'obra d'Ovidi Montllor, cantautor i actor alcoià. El llibre inclou unitats didàctiques per a ser treballades a casa o a l'aula.[39]
Reconeixements
• 2021: Guanyador del Premi Nacional Joan Coromines, guardó que atorga la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) a persones o entitats que treballen en la defensa, difusió i normalització de la llengua i cultura catalanes.[40]
Aleix Cort Vives (Reus, 1961)Narrador, poeta, guionista i periodista. Ha publicat el seu darrer llibre.Tots els colors de l'aigua(adults). Col. La Miloca, 36, Arola Editors, 2023
Ha col·laborat en espectacles de dansa i de teatre i mitjans de comunicació escrits i audiovisuals sobre la temàtica del ball. La seva obra poètica es recull a “Vora la ciutat dels àngels” (1988, premi Ribas i Carreras 1987), “Arrel de boig “ (1993, premi Ventura Gassol 1992) i “És de nit quan comença el dia” (2000), entre altres llibres. Ha publicat dos reculls de narracions: “Aubam-ba-buluba balam-bam-bú. Llibre de ball “(1995, premi Documenta 1994) i “Camaleotròpiques” (1999).Fou Premi de Narrativa de Vila de Lloseta 2014 amb “El lladre d´ombres”.
Aleix Cort ha escrit narrativa per a adults: 33 caps, Avions de paper, El lladre d´ombres, El nen que volia tenir les mans transparents, El lleó i el far, Camaleotròpiques, Déus menors, Aubam-ba-buluba balam-bam-bú; narrativa infantil: El secret de la nina d´ivori, Tonet i la bruixa que no sabia riure, Els caçanúvols, El llenyataire boig, La fada Poca-Traça; poesia: És de nit que comença el dia, Poesia laica, Arrel de boig, Vora la ciutat dels àngels; assaig i terminologia: Història de Reus a través del ball, Diccionari del ball, i ha participat en llibres d´art i educatius: T, Art fugitiu, Discursos sobre arte digital, Les TIC i la didàctica de l´art. Guanyador de diversos premis literaris i creador del videolit, és professor del Màster en Literatura en l´Era Digital (UB), i també professor de ball per a actors de l´Institut of Arts Barcelona. Ha col·laborat en espectacles de dansa i de teatre i mitjans de comunicació escrits i audiovisuals sobre la temàtica del ball.