Les hores ferides parla de com sobreviure a l'absència de les persones estimades i de saber anar-se'n i afrontar el propi final de vida. El volum, que inclou tres parts, destaca per la seva combinació de poemes en prosa i poemes en vers, subratllant la diversitat i l'equilibri en l'ús de diferents formes poètiques per part de l'autor. A més, cal destacar la capacitat de l´autor per construir el poema a partir d´imatges colpidores i il·luminadores que potencien el simbolisme de cadascuna de les peces.

És un llibre on hi ha una interrogació constant sobre quin és el sentit del dolor que ens deixen les morts properes i sobre què n'hem d'aprendre de les hores difícils, aquelles que ens atrapen per recordar-nos la nostra condició finita. L´autor s´ho pregunta, però ho fa defugint el dramatisme i imposant-se la contenció a què l´obliguen unes proses concises i la mesura del vers. I així, de la mateixa manera que es confronten els poemes en prosa i en vers, en aquest llibre hi conflueixen els traus de les ferides i el record feliç de les veus que ens empenyen.

Ricard Garcia (Sant Llorenç d´Hortons, 1962). Ha estat professor de literatura a l'Institut Intermunicipal del Penedès des de 1987. Diverses revistes i antologies han publicat textos seus i ha rebut diversos premis. Va crear el cicle Poetes a la Bassa Gran i l´ha coordinat entre els anys 2018 i 2024. Ha dirigit tallers literaris i clubs de lectura i ha col·laborat de manera esporàdica en revistes. Des de 2004 manté el blog Cupressus sempervirens (www.ricardgarcia.cat). Ha publicat els llibres Els contorns del xiprer (Premi Josep Fàbregas i Capell 2005), De secreta vida (Premi Senyoriu d´Ausiàs March 2007),  El llibre que llegies (Premi Vila de Martorell 2011), On la sang (Premi Jaume Bru i Vidal 2016), La llum més alta (Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi 2021) i Les hores ferides (Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2024).