Melcior Comes

Melcior Comes i Cladera, és un escriptor nascut a sa Pobla, Mallorca, el 1980 llicenciat en Dret i en Teoria de Literatura i Literatura comparada. Molts dels seus llibres han rebut premis com el Documenta, el Ciutat de Palma, el Josep Pla, el Sant Joan, el Serra d’Or i el Joan Crexells. De fet, amb la novel·la d’aquest mes, Sobre la terra impura, va ser finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Igual que el protagonista de la novel·la, col·labora amb diferents diaris com el Diari Ara, el Punt Avui, el setmanari Presència, el Diari de Balears i també en diferents programes de ràdio de Catalunya ràdio o La xarxa. A més a més, és professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i va ser el meu tutor durant tot un any precisament en aquesta escola en l’itinerari de novel·la. 

La seva bibliografia inclou els següents llibres:

2003 - L'aire i el món (Eliseu Climent, editor)

2005 - L'estupor que us espera (Editorial Empúries)

2007 - El llibre dels plaers immensos (Editorial Moll)

2008 - La batalla de Walter Stamm (Edicions Destino)

2010 - Viatge al centre de la Terra (Columna Edicions)

2014 - Hotel Indira (Edicions 62)

2018 - Sobre la terra impura (Editorial Proa)

2022 - Tots els mecanismes (Proa)

2023 - El dia de la balena

Sobre la terra impura

Hi ha qui assegura que Sobre la terra impura s’ha colat entre les obres més influents de la literatura catalana contemporània. Bé, no sé si és així, o si serà així més aviat, perquè això ens ho dirà el pas del temps, però sí que és veritat que aquesta obra és una senyora obra, un relat que retrata una societat, la mallorquina, que de fa temps ha entrat en una espiral autodestructora que no sabem encara com acabarà.

Melcior Comes, com a bon mallorquí que és, coneix què passa a l’illa i ho descriu d’una manera brillant a través de la història d’un escriptor desencantat amb la feina que es guanya la vida fent de periodista i que, en un cert moment, rep l’encàrrec d’escriure la biografia d’una actriu acabada de morir, la Dora Bonin, el fill de la qual era un bon amic d’infantesa del protagonista. Evidentment, l’escriptor és mallorquí i viu a Barcelona, com molts altres mallorquins i com el mateix Comes, i no torna a l’illa bàsicament perquè té un fill amb la seva ex-dona. El retorn a l’illa en motiu de l’enterrament de la famosa actriu, però, el fa tornar també al seu passat i a relacionar-se de nou amb el Leo. 

I aquí, i durant cinc-centes pàgines més, anem descobrint de què està feta aquesta societat mallorquina que en pocs anys s’ha enriquit de manera espectacular, o almenys algunes famílies, i que moltes vegades no ho ha fet de manera gaire ortodoxa. Però tot això ja forma part de la trama. El que ens interessa de debò és com ho explicat l’autor, amb una prosa rica, amb un ritme trepidant que enganxa. És un llibre que no es pot deixar fàcilment, que et fa entrar en la història i que t’atrapa. I això sembla molt suat, molt fàcil de dir, però no ho és tant de fer.

Jordi Romeu Carol