Els dies 23, 24 i 25 de març, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (Quim Térmens, concertino i director), la Coral Sant Sadurní (Albert Folch, director), la Coral Mixta d’Igualada (Alfred Cañamero, director, Ulrike Haller, soprano, Tànit Bono, contralt, i Joan Garcia-Gomà, baríton), interpretaran sota la direcció d’Alfred Cañamero el Rèquiem en sol menor de Domenico Cimarosa a Sant Sadurní d’Anoia, Igualada i Terrassa.
El concerts se celebraran a l’església de Sant Sadurní el 23 de març a les 21:30, a la basílica de Santa Maria d’Igualada el 24 a les 21:00 i a l’auditori municipal de Terrassa el 25 a les 18:00 i són iniciativa de la Coral Mixta d’Igualada, que després de participar durant cinc anys en les produccions simfònico-corals de l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’any 2016 va començar a impulsar les seves pròpies produccions simfòniques. L’obra escollida va ser el Stabat Mater de Joseph Haydn i l’any següent, el Rèquiem de Charles Gounod. Aquest any, continuant en la línia de buscar repertori més enllà de les obres més interpretades per Setmana Santa, la peça escollida és el Rèquiem de Domenico Cimarosa.
Domenico Cimarosa (1749-1801) és un dels grans mestres de l’opera buffa italiana i és conegut sobretot per Il matrimonio segreto, estrenada a la cort imperial de Viena i que va tenir un gran èxit arreu d’Europa. Però Cimarosa també és autor d’obres de cambra, de concerts i de sonates per a tecla. L’any 1787 Cimarosa va anar convidat a Sant Petersburg per mitjà del Duc de Serra Capriola, el ministre de Nàpols i Sicília acreditat a la cort russa. La invitació formava part del gran esforç d’europeïtzació que Caterina de Rússia estava duent a terme a Rússia. Només deu dies després de l’arribada de Cimarosa a Sant Petersburg moria la duquessa de Serra Capriola, esposa del seu patró, i ell va compondre ràpidament per al seu funeral el Rèquiem en Sol menor.
Es tracta d’una composició singular. La música de Cimarosa, ja sigui sacra o profana, és un reflex de la seva personalitat: està impregnada de serenitat. De vegades es presenta seriosa, d’altres captura un moment de melangia, però mai no hi ha rastre de dolor. El Rèquiem no constitueix una excepció: no hi ha tristesa, per no dir ja desesperació, sinó tan sols consol en la certesa de la vida eterna. La música és portadora d’una gran dignitat. Els ritmes puntejats recorden el destí que ha determinat el moment final del nostre periple per la Terra. Les melodies ens duen a la ment Mozart, compositor que, segons els gustos de l’època, era considerat un geni menor que Cimarosa, tot i que aquest considerava Mozart el més gran de tots els músics.
Entrades anticipades a la venda al Casal d'entitats, el CIC La Fassina i la Llibreria Jepi.
