La presència de familiars directes o amics íntims dels 12 regidors homenatjats va ser un dels majors èxits de la iniciativa
L’alcalde va dir que aquest acte de memòria històrica ajuda a la reconciliació i apaivaga el dolor de familiars i amics
L’Ajuntament de Sant Sadurní va viure divendres al vespre una d’aquelles jornades que serà recordada força temps. Malgrat la forta pluja que va caure durant tota la vetllada, els familiars i els amics íntims dels 12 regidors de l’Ajuntament escollits a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, alguns dels quals havien vingut expressament des de diversos indrets de Catalunya, juntament amb altres persones de la vila, van omplir el saló de plens en aquest acte sobre la memòria històrica. L’homenatge, fruit d’una moció que l’actual consistori de Sant Sadurní va aprovar fa uns mesos per unanimitat, recordava que el 2009 es van complir 75 anys de la celebració de les primeres eleccions municipals en les quals van poder votar les dones.
El moment més emotiu de la celebració va ser la lectura d’una breu biografia de cadascun dels regidors del 1934 i el lliurament que l’alcalde, Joan Amat, va fer als familiars d’una edició facsímil de l’acte del ple municipal de l’1 de febrer d’aquell any, la data en la qual els seus avantpassat van prendre possessió com a regidors de l’Ajuntament. A la sala hi havia sobretot fills, néts i nebots dels regidors homenatjats, vuit dels quals eren de la coalició integrada per Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió de Rabassaires, mentre que els quatre restants corresponien al Bloc Catalanista Republicà, una coalició liderada per la Lliga de Cambó. A més de l’alcalde, Miquel Bruna i Vila, ERC va situar en el consistori a Joan Duran i Ferrer, Antoni Lloret i Miquel, Josep Escarré i Vallverdú, Jaume Ferrer i Carbó, Francesc Tubella i Rosell Pere Esteve i Llopart, i Josep Ferrer i Martí. Per la seva banda, el Bloc Catalanista Republicà va quedar representat per Antoni Raventós i Riba, Josep Varias i Bou, Jacint Cuscó i Esteve, i Joan Alemany i Vendrell. 
El retrat biogràfic que es va llegir permetia prendre consciència de les vicissituds viscudes per cadascun d’aquells regidors, la majoria dels quals es van haver d’amagar durant o després de la guerra, mentre uns quants van optar per agafar el camí de l’exili i n’hi va haver tres que van morir assassinats per la dictadura del general Franco. Jaume Ferrer i Francesc Tubella van ser afusellats al camp de la Bota poc després d’acabada la guerra, mentre que Antoni Lloret va ser assassinat el 1949, 10 anys de la fi del conflicte armat, tot i haver rebut garanties que la seva vida ja no corria perill.
Apaivagar el dolor
En la seva intervenció, l’alcalde, Joan Amat, va insistir a remarcar el dolor i la injustícia que va acompanyar la Guerra Civil, fent notar que la van patir persones innocents de tots dos bàndols, i que tots aquells assassinats eren igualment condemnables. També va explicar la convulsa història d’un consistori que, abans de l’arribada de la guerra, ja va ser fortament sacsejat pels fets del 6 d’octubre de 1934, a conseqüència dels quals van ser destituïts tots els regidors, tant els d’ERC com els del Bloc, i van ser empresonats l’alcalde, Miquel Bruna, i el primer tinent d’alcalde, Pere Esteve. A la pràctica, per unes qüestions o altres, aquells 12 regidors només van coincidir en els plens de l’Ajuntament els tres primers mesos del seu mandat, mentre la resta del temps se la van anar repartint uns i altres, l’Esquerra i la Lliga, amb la incorporació d’altres regidors i alcaldes que no havien passat per les urnes. És per això que Amat va considerar que aquest homenatge era una bona oportunitat de reconciliació entre unes persones que van defensar les seves idees en un context polític molt complex. També va apuntar que les detencions, empresonaments i assassinats es van viure amb una especial molta tensió a Sant Sadurní, una població que aleshores tenia 3.912 habitants i on gairebé tothom es coneixia. 
L’alcalde va afegir que la celebració d’aquest acte era una manera d’honorar les víctimes de la violència i d’apaivagar el dolor dels familiars i amics que van patir les seves pèrdues. Amat encara va comentar que aquests actes de memòria històrica ajuden a fer les paus, no a partir de l’oblit, sinó de la mirada serena que les persones poden assolir amb l’ajut del pas del temps. Finalment, l’alcalde va dir que l’homenatge era un acte de pedagogia cap a les noves generacions perquè pot ajudar-los a prendre consciència de les conseqüències tràgiques que té allunyar-se del debat de les idees per la via democràtica. D’altra banda, sobre la igualtat entre homes i dones, Amat va recordar el compromís ferm de l’Ajuntament per aprofundir en aquestes qüestions i va convidar tothom a participar en les III Jornades d’Igualtat que tindran lloc a la vila a finals de mes.
El context de la República
L’acte de divendres va començar amb una intervenció del president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, en la qual va contextualitzar el moment històric en el qual va desenvolupar la seva tasca aquell consistori. Un dels seus principals arguments va ser que la República va ser una etapa de progrés en molts àmbits de la vida ciutadana, i va destacar-ne els de l’educació, l’urbanisme i els serveis socials. Va elogiar el paper que hi van tenir els ajuntaments, i va ser categòric quan va afirmar que la República no va ser la causa de la Guerra Civil.
En nom dels familiars dels regidors homenatjats va parlar, en primer lloc, el regidor d’ERC Josep Maria Ribas que, a més de ser nét d’un d’aquells regidors del 1934, és membre del grup municipal que va promoure l’homenatge. Ribas va recordar la injustícia i la persecució que van patir el seu avi i moltes altres persones per defensar el dret a la paraula, a la vegada que es va felicitar pel fet que els actuals regidors de l’Ajuntament es pugin barallar precisament amb la paraula com a única arma. També hi va haver altres intervencions i es van llegir alguns poemes. A destacar, els versos d’homenatge al seu pare escrits per Antònia Lloret. 
En representació de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat, l’acte va comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Àngel Merino, que va felicitar a l’Ajuntament per l’organització de l’acte i va remarcar la importància de fer memòria sobre fets de la nostra història que sovint han estat silenciats. Aquesta intervenció de Merino va tenir lloc durant la inauguració de l’exposició “La primavera republicana al Penedès 1931-1936” a la Fassina de Can Guineu, un acte que es va fer immediatament després de l’homenatge als regidors del 1934. Aquesta exposició es pot visitar fins al proper 3 d’octubre en l’horari d’obertura de l’Oficina de Turisme que hi ha ubicada en aquest mateix equipament.
