Diuen els neuro-científics que el cervell humà està programat per a ser infeliç. No és estrany doncs que la recerca de la felicitat sigui una espècie de tasca de Sísif, en què després de l´esforç immens per aconseguir-la, la felicitat se´ns esmunyi entre les mans i ens trobem altra cop al peu de la muntanya, amb la felicitat de nou a la llunyania.

Així doncs, tenim dret a ser feliços? A qui podem anar a reclamar quan ens veiem privats de la nostra felicitat? O, hem de fer cas a qui ens diu que l´autèntica felicitat l´hem de torbar en el propi camí, en la costeruda pujada? O encara, hem de fer cas a aquells que ens diuen que la felicitat no és sinó un miratge, que ens té encadenats a les coses?

Però, i si la pedra fos més fàcil de fer pujar si no l´empenyem només un de sol, sinó entre tots? Pot l´individu tot sol assolir-la realment?

Sobre tot això, i moltes altres coses, volem donar-vos l´ocasió de reflexionar i debatre en aquesta trobada. Us proposem un tast del VilaPensa´19, tot esperant que us obri la gana!