Obrir/tancar menú

Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Cerca al web
 ESP | ENG | FRA
Intervals de nuvolositat amb pluja escasa20ºC-7ºC
Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Youtube Segueix-nos al Twitter Segueix-nos a Instagram
Calendari Obrir/tancar filtre
AnteriorsMAIGSeguents
DLDTDCDJDVDSDG
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
AnteriorsJUNYSeguents
DLDTDCDJDVDSDG
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
AnteriorsJULIOL
DLDTDCDJDVDSDG
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
293031    
Triar per tipus d'acte Obrir/tancar filtre
Tipus d'actes
Triar per àrees Obrir/tancar filtre
Àrees
Anar a una data Obrir/tancar filtre
Data



Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir per correu electrònicAfegir l'acte al vostre calendari
Divendres
30
setembre
2022
Cicle de conferències "Especialistes" amb Empar Moliner presentant la seva última novel·la Benvolguda
Lloc: Biblioteca Ramon Bosch de Noya
Hora: 19 h
Organitza: Biblioteca Municipal amb la col·laboració de Caves Fonpinet
Tipus d'acte: Literatura

Empar Moliner
Es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres
persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el
llibre de contes És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Benvolguda
Columna (2022) A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l’amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys i
una esposa i mare massa feliç. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una
orquestra, s’enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d’ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d’aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l’amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística.

Empar Moliner
Pujar al principi de la pàgina