Xavier Hernàndez Ventosa és autor d’una desena d’obres de literatura infantil i juvenil, d’entre les que destaquen El segrest de la Xufles (1996), La nit que van plorar per mi (1996), Com la terra vol la pluja (premi Columna jove, 2000), La Llumdemaig i l’arc de Sant Martí (2000), El joc de la guineu (2006) o Els vents, que els tanquin (2011). Es va adreçar a un públic més ampli amb els relats novel·lats de Pic, repic i repicó, és Festa Major (2008) on descriu la festa major de Vilafranca del Penedès. Balla, esperança, balla significa la seva primera incursió en el terreny de la literatura destinada al públic adult.

Anna-Lina Mattar, llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona i amb estudis d’Il·lustració a l'Escola Massana, actualment combina la feina al seu taller de gravat i il·lustració (Espai Brut) amb altres projectes creatius. Ha treballat per diverses editorials, i s’ha autoeditat diverses obres, entre elles Xiringuito (2017), Mercat provisional i La caca (2018). Amb el llibre Almíbar va guanyar el Concurs Internacional d'Àlbum Il·lustrat del Cabildo de Gran Canaria l'any 2018. Recentment ha guanyat el Premi Internacional de Novela Gràfica Fnac-Salamandra Graphic amb l'obra En el Ombligo (2021).

Els protagonistes de Balla, esperança, balla podrien ser representatius de tantes i tantes vides que han de discórrer per uns camins molt més dificultosos que els de la majoria dels mortals.
Vides com la de la Gemma, que va néixer afectada de Trisomia X; o la de la Nanci, que, després d’anar de família en família d’acollida, s’acaba trobant sola i al carrer fins que algú l’ajuda; o la del jardiner enamorat dels cims i dels estels, que no pot deixar la medicació si no es vol perdre i que està decidit a estudiar per arribar a ser un professional qualificat; o la del Narcís, que no vol deixar ni la feina que se li ha proporcionat ni la teràpia de grup del CASD; o la de la dolça Lluïsa, que finalment, gràcies a la pròpia voluntat i als suports que ha rebut, s’ha alliberat del mal viure a què l’obligava un proxeneta sense escrúpols...
Les vides reals en què s’inspiren aquests relats han estat dures, a voltes, molt dures, encara que, finalment, també esperançades. Novel·lar-les i compartir-les ens permet, també a nosaltres (que portem ja més de 25 anys dedicats a la inserció sociolaboral), imaginar una societat més acollidora, més justa i més inclusiva.
Esperança no és només un nom propi: és, per damunt de tot, un sentiment, un estat de l’anima. És, en definitiva, la voluntat d’un futur millor.