Obrir/tancar menú

Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Cerca al web
 ESP | ENG | FRA
Descobert13ºC-4ºC
Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Youtube Segueix-nos al Twitter Segueix-nos a Instagram
Calendari Obrir/tancar filtre
DESEMBRESeguents
DLDTDCDJDVDSDG
      1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031     
AnteriorsGENERSeguents
DLDTDCDJDVDSDG
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
AnteriorsFEBRERSeguents
DLDTDCDJDVDSDG
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
2425262728  
AnteriorsMARç
DLDTDCDJDVDSDG
     12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31      
Triar per tipus d'acte Obrir/tancar filtre
Tipus d'actes
Triar per àrees Obrir/tancar filtre
Àrees
Anar a una data Obrir/tancar filtre
Data



Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir per correu electrònicAfegir l'acte al vostre calendari
Dimarts
27
juny
2023
Presentació del llibre I CAMPI DI TULLIO ("Els Camps d'en Tullio")
Lloc: Biblioteca Ramon Bosch de Noya
Hora: 19 h
Tipus d'acte: Literatura, Conferència, Ajuntament, Agenda de l'alcalde
Una història sobre la resistència pacífica dels soldats italians capturats per les tropes de Hitler i enviats als camps de concentració d'Alemania i Polònia. Presentació a càrrec d'un dels seus autors, Luigi Ciotti ex regidor de l'Ajuntament de Bastia Umbra (ciutat agermanada amb Sant Sadurní, i fill de Tullio Ciotti, protagonista del llibre.

IMI, Militars Italians Internats, és la definició que Hitler va donar als militars italians capturats pels alemanys i portats als camps de concentració d'Alemanya i Polònia.
Van ser uns 650.000, i els van esclavitzar per treballar en els camps o en les fabriques substituint els alemanys cridats al front. Gairebé 50.000 van morir de gana o de diverses malalties.
Entre aquests IMI hi havia el jove Tullio Ciotti, de Passaggio di Bettona, una població de la província de Peruggia propera a Bastia Umbra, ciutat agermanada amb Sant Sadurní.
Feia 3 mesos que havia estat cridat a files, amb 19 anys. El seu testimoni de presó i guerra pren una dimensió col·lectiva. El seu patiment, l´assetjament, la nostàlgia, la fam, el fred, i les humiliacions no  les va patir només ell, sinó tots els italians víctimes d´una guerra que la majoria d´ells no volien.
Per aquest motiu molts d´ells van oposar-se a adherir-se a la Repubblica di Salò (altrament dita República Social Italiana liderada per Benito Mussolini amb la col·laboració de Hitler) i resistir en llocs hostils, però fidels a les seves idees i els seus valors.
Tot això no pot quedar en l´oblit, i s´ha de compartir sobretot de cara a les futures generacions, ja que la memòria és l´element determinant per impedir la repetició dels errors històrics, que malauradament avui en dia veiem que succeeixen en altres parts del món.
No va ser un heroi en Tullio Ciotti; ho van ser també els milers de persones humils, la majoria pagesos, que en nom del feixisme van ser sacrificats perquè alguns puguéssin seure a la taula dels guanyadors i adquirir nous territoris i riqueses. Als joves IMI, així com a altres militars, els van prendre els anys de la joventut despreocupada.
Molts no han tingut la voluntat o el coratge d´explicar  les misèries viscudes en aquell període. En Tullio Ciotti ho va explicar al seu fill Luigino i ell n´ha fet el llibre «I campi di Tullio», conjuntament amb en Dino Renato  Nardelli.
Ens el presentarà al Centre Cultural de la Plaça Nova en Luigino Ciotti dimarts 27 de juny a les 19,00h.

Pujar al principi de la pàgina