Ermessenda. El tresor de Carcassona.
A finals del segle X, Ermessenda de Carcassona arriba a Barcelona per convertir-se en l’esposa de Ramon Borrell, comte de Barcelona, Girona i Osona, i, amb el temps, esdevenir una figura cabdal en el govern d’alguns del comtats més puixants de la Marca Hispànica.
Al costat del comte Ramon Borrell, governa amb convicció per convertir el casal barceloní en el primer entre els seus semblants. Per a aquest objectiu compta amb diversos consellers, entre els quals el carismàtic abat Oliba, bisbe de Vic. A la mort del Ramon Borrell, Ermessenda ocupa la regència dels comtats catalans durant la minoria d’edat del seu fill Berenguer Ramon, i encara, a la mort d’aquest darrer, tutela els primers anys del regnat del seu net Ramon Berenguer.
Ermessenda  és una dona única, amb molta personalitat i grans dots de govern, que ha estat elogiada, però també blasmada. Malgrat això, ningú no discuteix que és una figura indispensable de la història catalana.
Aquest  és el primer volum d’una trilogia. S’hi narren els primers anys d’Ermessenda al capdavant dels comtats de la Marca i l’organització dels fonaments del que en un futur serà Catalunya.

Ermessenda. La comtessa mare.

En aquest segon volum de la trilogia, Ermessenda de Carcassona, ja convertida en comtessa de Barcelona, Girona i Osona, assumeix les tasques de regència, a la mort del seu marit el comte Ramon Borrell, en nom del seu fill Berenguer Ramon. Més endavant, després de la mort del fill, exercirà també de regent del seu net Ramon Berenguer.
Serà una de les principals protagonistes d’uns temps d’intrigues i ambicions en què molts nobles voldran aprofitar la suposada feblesa de la minoria d’edat dels comtes de Barcelona, amb la intenció d’ampliar poder, drets i privilegis. Tanmateix, envoltada dels seus fidels consellers, amb Oliba al capdavant, Ermessenda sabrà protegir i consolidar l’herència del seu marit, no sense disputes familiars, concessions i aliances complexes.
Ermessenda, en un món d’homes, pensat per a homes, demostrarà ser una dona d’un caràcter singular, amb molta personalitat i grans dots de govern. La seva gestió serà qüestionada per uns i admirada per altres. Els seus enemics la veuran com una dona autoritària ancorada en el passat, mentre que els seus adeptes la distingiran com a continuadora i garant de l’herència comtal. Ella és, sense cap mena de dubte, una de les figures principals de la història de Catalunya.

Josep Tort Miralles, nascut a Moja-Olèrdola al 1969. La meva parella és diu Clara i tenim dos fills, l’Agna i el Martí.
Actualment formo part del col·lectiu literari del Penedès Mir Geribert, i de la comissió Mir Geribert per la difusió del personatge. També sóc membre de la junta directiva de l’Ateneu mogenc i del grup de recerca de la Memòria històrica del mateix. També formo part de la junta de la secció literària del Centre Artístic del Penedès- l’Agrícol.
He publicat novel·la històrica amb l’editorial Andana i participat en les edicions de diferents publicacions del grup de Memòria històrica de l’Ateneu mogenc.
- Mir Geribert. El príncep rebel. Editorial Andana 2012.
- Ermessenda. El tresor de Carcassona. Editorial Andana 2022.
- Ermessenda. La comtessa Mare. Editorial Andana 2023.
- Ermessenda. La dama de Girona. Editorial Andana 2024. Pròxima publicació.
- Josep Raventós i Valldosera. Alcalde d’Olèrdola i el context republicà al municipi. Quadern històric 1 RHAM. Editat per Ateneu Mogenc.
- L’església de sant Jaume de Moja. Fets i orígens. Quadern 3 RHAM. Editat per Ateneu Mogenc.
- Moja a través de la càmera: imatges d’abans i d’ara. Volum 1 RHAM. Editat per Ateneu Mogenc.
I conjuntament amb Raimon Soler-Becerro: Els Sindicats de Moja. El moviment rabassaire i els orígens del celler cooperatiu. 1891-1936. Quadern 4 RHAM. Editat per ateneu mogenc.