El llibre realitza un recorregut, amb imatges, per l’infern que suposa patir una depressió major.
En paraules de l’autora: “El llibre és un recorregut, amb imatges, per l’infern que suposa patir una depressió major. És un recorregut cronològic, des que apareixen els primers símptomes, passant pel moment més fosc, fins a, per sort, la resolució de la malaltia.

Totes les fotografies són autoretrats, i estan dissenyades per representar moltes de les experiències comunes que es viuen durant aquesta malaltia, una de les malalties mentals més abundants.

L’objectiu principal del treball és mostrar com viu el seu dia a dia una persona amb depressió, de manera que, gràcies al poder evocatiu de les imatges, sigui de més fàcil comprensió per a tothom.

Un altre objectiu és col·laborar en la tasca de visibilitzar i normalitzar la malaltia mental com una manera d’ajudar, no només els qui la pateixen, sinó aquells que els envolten i la societat en general. El desconeixement genera estigmes que són sempre una font de discriminació i rebuig injustificats.

Un dels problemes als quals s’enfronten aquest tipus de malalts és la incomprensió de la seva malaltia, en part perquè és molt difícil explicar amb paraules com et trobes, has de fer servir metàfores que no sempre són compreses. Per aquest motiu, atès que soc fotògrafa, he pensat que allò de val més una imatge que mil paraules, podia ser útil per fer veure la situació més que dir-la amb paraules.

Per fer aquest treball he utilitzat el llenguatge fotogràfic de la distorsió de la imatge, precisament perquè quan una persona pateix una depressió viu en una realitat distorsionada, deformada, en un estat dedesfragmentació i descomposició absoluta.

La deformació de les imatges l’he obtinguda fotografiant els reflexos produïts per superfícies deformants, directament des de la càmera, sense gairebé intervenció de Photoshop.

Al final del treball, un missatge: hi ha esperança, es pot sortir de la depressió, amb molt d’esforç, ajut i paciència.

Com dic al final del llibre: l’infern es pot travessar, no és un lloc per viure-hi.”