La llegenda del príncep d’Olèrdola o Mir Geribert, senyor del Penedès
Bienve Moya

Entre els mites i les narracions llegendàries del país, del territori que abasta totes aquelles terres situades entre els rius Llobregat i Gaià, sobresurt un fet i un personatge heroic que ateny tot el territori: Mir Geribert. Ell i la seva remota ciutat dalt la muntanya són, indubtablement, l’assumpte llegendari més genuí i potent d’aquesta zona.
En el moment en què a Europa es desperta del feudalisme, Mir Geribert, un dels que implantarà el nou ordre, esdevé un heroi destruït per la història, un heroi a qui la societat no li deu gratitud per cap gesta, sinó un heroi com ho són la majoria d’herois èpics: Aquil·les, Roland, el comte Arnau, de l’ètica dels quals no es desprèn, precisament, una moral civil correcta, i sí una actuació individual extraordinària. Un heroi —i en el cas de Mir Geribert potser hauríem de dir un antiheroi— protagonista d’una aventura que acabarà en malastre i tragèdia, un final obligat per entrar a formar part d’aquesta categoria mitogràfica.

Bienve Moya Domènech va cursar estudis dramàtics a l’acadèmia Estudis Dramàtics de Barcelona.
Ha estat actor amb la companyia Els Joglars i professor d’Expressió Corporal i de Coneixements de la Cultura Popular Festiva a l’Escola de Mestres Rosa Sensat; gerent de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya; promotor de Trapezi i de la Fira Internacional del Circ (Reus-Vilanova i la Geltrú); promotor, juntament amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània.
Durant els anys de la Transició, va treballar a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació del calendari festiu de la ciutat. Ha estat tècnic d’Activitats a l’Espai Públic a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; director del Teatre Principal d’aquesta ciutat; comissari de diverses exposicions, com ara «Els fotògrafs Català Pic i Català Roca i la festa» o «La festa popular, la catalanitat cívica».
En diverses etapes ha escrit articles per a la premsa a L’Avenç, Cuadernos de Pedagogía, El Temps, El Periódico, Avui, Ara, FiestaCultura, etc. També ha escrit guions per a la ràdio, entre d’altres el del programa «Imaginari, rondalles i llegendes catalanes» de Catalunya Ràdio, pel qual obtingué el Premi Camera del Consell Audiovisual Mundial (París).
L’any 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura, en la categoria de Cultura Popular.
En l’àmbit de la llegendística ha publicat: La petita epopeia dels vilanovins (1993), Llegendes i contes catalans per a ser explicats (1997), Llegendes urbanes i relats suburbials (2002), Flordesaüc. Camins d’Al-Àndalus (2006), Balab Balansiya (2008), Llegendes del Penedès i les valls del Garraf (2010), Una mà de sants (2011), Olerdulae, contes del Penedès, de mar a terra endins (2017) i Criatures fantàstiques (2019).