Què es pot fer davant d’un mal pas, si tot intent de superar-lo fracassa? Fins on pot el desesper ser un estímul per a la imaginació? Alapont, un fuster humil i perfeccionista, observa amb preocupació la deriva del seu fill, Aristides, que tot just ha entrat a l’adolescència i ha estat conquerit per l’apatia.
Lúcida i intimista, Cavall, atleta, ocell aborda la complexitat de les relacions paternofilials, alhora que mostra què és capaç de fer un pare per salvar allò que més s’estima al món.
Manuel Baixauli és pintor i escriptor. El seu primer llibre, Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998), és un recull de contes breus, intensos, sobre la fugacitat i l’oblit. El segueix la novel·la Verso (Premi Ciutat d’Alzira 2001), reflexió sobre art i les falses aparences. Però és amb L’home manuscrit (Premi Mallorca de Narrativa 2006), llibre radical, imaginatiu, en què aborda la capacitat de l’escriptura per transformar la vida i les persones, que Baixauli rep una acollida excel·lent per part de la crítica, amb sis premis a llibre publicat. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Crexells de Narrativa Catalana. A Ningú no ens espera (2016), ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. El 2020 publica Ignot, novel·la que rep el Premi Llibreter al millor llibre de literatura catalana.
