Una trobada fortuïta amb una mestra de primària propicia un diàleg sobre un recurs pedagògic de la primera infantesa: «la panera dels tresors». Una cistella que s´omple d´un reguitzell d´objectes que les criatures manipulen a plaer.

Aquest atzar suggereix a l´autor la possibilitat, a la vellesa, d´omplir un recipient semblant amb les coses que han estat importants a la seva vida i que, de fet, suposaran uns autèntics catalitzadors de l´escriptura: un cabdell de llana, una ampolla de cava, una ràdio, un llapis, un cargol de mar, uns coberts, una corbata…

Els objectes passen, doncs, a ser veritables subjectes atribuint-se un protagonisme inusitat en unes narracions que sempre tenen per objectiu propiciar alguna mena de reflexió suggestiva que porti el text més enllà de la peripècia personal i pugui interessar, sorprendre o, en el millor dels casos, colpir al lector.

Josep Muñoz Redon
Nascut a Sant Sadurní d’Anoia el 1957, és professor i escriptor. Ha publicat més de trenta llibres, entre els quals destaquen Filosofia de la felicitat (1999), La cocina del pensamiento (2005), Prohibido pensar (2010), El arte de la existencia (2012), Tristes tópicos (2013), L’illa de Rousseau (2020), Les fronteres de Walter Benjamin (2021), El jardí d’Epicur (2023), Sol de nit (2024).

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi Serra i Moret (1995), el Premio Educación y Sociedad (1996), el Premi Pere Calders de Literatura (1998), el Premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica (2004), el Premi Josep Vicent Marqués de València (2020), el Premi d’Assaig Carles Rahola de Girona (2023) i el Premi d’Assaig literari d’Andorra (2023).