Dijous 26 de setembre, a les 8 del vespre, es presenta a la Biblioteca Municipal Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní la publicació ’A peu per la via Augusta, de Martorell a Tarragona pel Penedès ’ amb la presència dels tres autors de l’obra, Joan Anton Ventura, Casimir Pla i Miquel Vives. Presentarà l’acte Lluis Eroles, membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs. El llibre està publicat per Cossetània Edicions dins la col.lecció Azimut. Durant la presentació es podrà adquirir el llibre a través de la llibreria local Jepi.

El llibre explica, d’una banda, què va ser la via anomenada Camí d’Hèrcules ja al segle IV aC i vigent sota diversos noms fins als canvis de poblament de l’alta edat mitjana, i d’altra banda descriu onze itineraris a peu que segueixen els camins romans des de Martorell fins a Tarragona. Cada itinerari està acompanyat d’un text d’autors romans o àrabs referents al tipus d’espai que es trepitja. Els 11 trams de ruta van des de Martorell a Gelida, de Gelida a Sant Sadurní, de Sant Sadurní a Vilafranca (per La Granada i per Sant Cugat Sesgarrigues), de Vilafranca als Monjos, dels Monjos al Vendrell, del Vendrell a Altafulla i finalment d’Altafulla a Tarragona.

Els autors han volgut combinar un treball de divulgació històrica amb una proposta de rutes a peu, totes amb inici i final a estacions de tren o d’autobús a fi de facilitar el camí d’anada o retorn.

Tres autors

Joan Anton Ventura i Sala, amb família a Sant Sadurní d’Anoia, viu actualment al Vendrell. És llicenciat en Geografia i Història i ha estat catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut de Batxillerat Baix Penedès, del Vendrell. Casimir Pla i Senabre viu a Vilafranca, és llicenciat en Pedagogia i ha treballat al Departament d’Educació en els Serveis Educatius de l’Alt Penedès. Miquel Vives i Tort viu a Martorell. És llicenciat en Geografia i ha estat catedràtic de Geografia i Història de l’Institut de Batxillerat Pompeu Fabra, de Martorell. És doctor en Arqueologia amb la tesi Evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix, des de l’època romana fins al tercer decenni del segle XIX.