Obrir/tancar menú

Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Cerca al web
 ESP | ENG | FRA
Ennuvolat19ºC-8ºC
Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Youtube Segueix-nos al Twitter Segueix-nos a Instagram
 
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en WhatsappCompartir per correu electrònic
Desbloquejada la construcció de 56 habitatges de protecció oficial a la Triola i les obres a l´Escola de Música de la Llar

S’aprova per unanimitat una moció del PSC que evidencia un error de l’Ajuntament en les cotitzacions a la Seguretat Social dels regidors

Quan eren prop d’1/4 de 2 de la matinada del dimecres 25 de juny, després de més de cinc hores d’intens debat, es va cloure un ple ordinari que va permetre, entre altres coses, desbloquejar la construcció de 56 habitatges de protecció oficial al barri de la Triola. Això serà una realitat després d’haver aprovat per unanimitat un conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Aquest acord entre les dues institucions arriba després d’un any de negociacions durant el qual l’Ajuntament havia reivindicat sense èxit la cessió sense cost d’un local de 400 m2 de superfície a la planta baixa de l’edifici on l’Incasol construirà els habitatges socials. Finalment, però, la Generalitat ha acabat cedint als arguments de l’Ajuntament i la cessió d’aquest local –futura seu d’un equipament municipal- serà una realitat, un fet pel qual es van felicitar tots els grups municipals. Quan estiguin construïts, els 56 habitatges, que seran de lloguer, es destinaran a joves i altres col•lectius amb pocs recursos econòmics.

La música, a la Llar

El consistori sadurninenc també va aprovar per unanimitat una moció presentada per ERC en la qual es proposa engegar de manera immediata els tràmits per licitar unes obres a la Llar per valor de 120.000 euros amb l’objectiu d’adequar aquest equipament i poder convertir un centre de formació musical de caràcter privat en l’Escola Municipal de Música. En aquesta mateixa línia, la moció també preveu que l’Ajuntament aporti la quantitat de diners que sigui necessària per acabar les obres, en el supòsit que els esmentats 120.000 euros siguin insuficients. Val a dir que l’acord sobre aquest tema no va ser fàcil i va haver-hi nombroses intervencions dels regidors dels diferents grups abans de poder-la aprovar. El debat de fons era el lloc on s’ha d’ubicar la futura Escola Municipal de Música tenint en compte que, a banda de l’opció de la Llar, també hi ha un estudi sobre la viabilitat de situar-la a l’Índex. Però malgrat que encara no es disposava del pressupost que està redactant un arquitecte sobre el cost de les obres a la Llar, tothom va estar d’acord en que l’alternativa de traslladar-la a l’Índex serà més cara i, en conseqüència, tots els grups es van acabar decantant per mantenir-la a l’edifici de la Llar.

Un error de Recursos Humans

El punt més polèmic de l’ordre del dia, malgrat que es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals, va ser la moció presentada pel PSC demanant amb caràcter d’urgència la devolució de les quotes indegudament pagades a la Tresoreria de la Seguretat Social per no haver-se indicat correctament la dedicació a l’Ajuntament tant dels regidors del govern com de l’oposició. La moció va defensar-la la regidora socialista Susanna Mèrida, que va alertar sobre un greu error en les nòmines des de l’inici de l’actual mandat –ara fa un any-, a conseqüència del qual es cotitzava a la Seguretat Social com si els regidors tinguessin dedicació exclusiva a l’Ajuntament, quan la realitat és que tots els membres del consistori, tant els del govern com els de l’oposició, tenen dedicacions parcials. La moció indica que, segons els càlculs del PSC, aquest error pot haver suposat un pagament inadequat de més de 20.000 euros, en el cas dels regidors de l’oposició, que s’elevarien a més de 36.000 euros quan s’hi afegeixen els regidors del govern. La moció també qualifica aquest fet com un acte de beneficència a la Seguretat Social i d’inadequada gestió dels diners públics. Els grups municipals de l’oposició –PSC, ERC i PP- van responsabilitzar directament d’aquest fet al regidor de Recursos Humans, Antoni Romero, que va al•legar que la tècnica d’aquest departament era de vacances i no havia tingut ocasió de poder contrastar amb ella els motius pels quals no s’havia resolt un tema que la regidora Susanna Mèrida ja havia fet notar verbalment unes setmanes abans. Malgrat que l’equip de govern va admetre obertament l’error i el propi Romero va agrair la tasca d’investigació feta per la regidora socialista, la resposta del regidor de Recursos Humans no va agradar a l’oposició, que va instar-lo repetidament a assumir de manera directa les responsabilitats i no desviar-les cap als tècnics de l’Ajuntament. Antoni Romero també va dir que els serveis jurídics de l’Ajuntament s’han posat en contacte amb la Tresoreria de la Seguretat Social per estudiar el tema, quantificar-ne les xifres i demanar la devolució de les quotes pagades indegudament.

Urbanització de Can Romeu

El plenari sadurninenc va aprovar per unanimitat tant l’ordenació de contribucions especials als veïns de Can Romeu per a les obres d’urbanització d’aquest agregat rural, com també la contractació de les mateixes a l’empresa Geymo –una de les vuit que s’hi van presentar- per 216.958 euros. Pel que fa a les aportacions dels veïns, l’alcalde i regidor d’Urbanisme, Joan Amat, va dir que els habitants de Can Romeu assumiran un 17% del cost total, un percentatge similar al que s’ha fixat en altres obres d’urbanització recents. Tot i que alguns grups van demanar més consens a l’hora de fixar les contribucions especials, que es va explicar que finalment oscil•laran entre els 4.000 i els 10.800 euros perquè es tracta de superfícies bastant grans en la majoria dels casos, tothom hi va votar a favor. També hi va haver algunes reticències en l’elecció de Geymo per fer les obres perquè, segons el PSC, és la mateixa empresa que ha fet les obres del carrer Església, una actuació que el portaveu socialista, Salvador Domènech, va dir que ha comportant diverses deficiències. Sobre aquesta qüestió, Amat va replicar que els Serveis Tècnics de l’Ajuntament consideren que Geymo és una empresa que treballa bé i que els problemes venien derivats sobretot pels materials. Diversos grups van demanar un seguiment exhaustiu de l’execució d’unes obres que també compten amb aportacions dels PUOSC i l’Ajuntament.

Sense acord sobre la nova biblioteca

L’únic punt de l’ordre del dia que no es va aprovar va ser la moció presentada per ERC en la qual aquest partit demanava iniciar la tramitació d’una nova biblioteca i de l’arxiu municipal a l’antic edifici de les escoles de la plaça Nova. La moció no va prosperar perquè va obtenir 8 vots afirmatius (PSC i ERC) i 8 en contra (CiU, PP i AMI), degut a que no va poder assistir al ple la regidora de CiU, Àngels Canals, i va acabar decidint el vot de qualitat de l’alcalde. El portaveu d’ERC, Albert Prat, va dir que l’objectiu de la moció era fer viable la construcció d’una nova biblioteca a la vila, tenint en compte que la Generalitat ha concedit 770.000 euros del PUOSC per fer realitat aquest projecte l’any 2011. Per bé que Domènech va reconèixer que inicialment havien pensat destinar l’edifici de la plaça Nova a Centre Cívic i Ludoteca, va afegir que havien canviat d’idea i es decantaven per situar-hi la nova biblioteca. Per la seva banda, el PP es va mostrar partidari d’ubicar-la al costat del nou institut Jacint Verdaguer, al solar on inicialment s’havia parlat de posar-hi les noves pistes de tennis. Aquest mateix criteri, encara que no era l’objecte de la moció i no es va votar, també va ser defensat per AMI i CiU. El principal argument de Joan Amat és que aquesta formació política no acaba de tenir clar que l’edifici de la plaça Nova sigui suficientment espaiosa per convertir-se en seu de la biblioteca i l’arxiu municipal. “No podem arriscar-nos a que ens torni a quedar petita i, per tant, necessitem tenir un informe que ens ho garanteixi amb claredat”, va afegir Amat.

Altres temes i precs

El plenari també va aprovar per unanimitat l’adhesió de l’Ajuntament al conveni de col•laboració entre Localret, l’Institut Català de Tecnologia i la Fundació Jaume Bofill, en relació al projecte Consensus, com a eina de participació en els afers municipals (cartes als regidors, qüestionaris...) a través d’Internet. De la mateixa manera, el plenari va aprovar el document marc de col•laboració en matèria de polítiques educatives de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès.
Cal dir que el plenari es va allargar durant més de cinc hores, una nova durada record en un ple municipal, amb un apartat de precs i preguntes especialment complet per part dels tres partits de l’oposició.

Pujar al principi de la pàgina