La Diada Nacional de Catalunya va cloure, un any més, la setmana festiva de Fires, però aquesta vegada ho va fer amb senyera estelada onejant en un dels màstils de l’Ajuntament i Hortènsia Raventós, la presidenta de l’Associació de Vídues de Sant Sadurní, una entitat que enguany celebra el seu 25è aniversari, llegint el manifest de la Diada. L’alcaldessa en funcions, Maria Rosell, va explicar que l’Ajuntament de Sant Sadurní s’havia volgut sumar a la celebració del naixement de la bandera estelada, símbol del desig del poble català de ser sobirà. Rosell va recordar que l’estelada va ser creada per Vicenç Albert Ballester, polític i activista que va destacar per la seva ferma en pro de les llibertats del nostre país. 

Per la seva banda, Hortènsia Raventós va llegir un manifest que, a més de rememorar els fets ocorreguts l’11 de setembre de 1714, reflexionava sobre el paper de les dones tant al segle XVIII com a la societat actual. Entre altres coses, es va referir el paper callat, però moltes vegades essencial, que han tingut les dones al llarg de la història. Raventós també va remarcar el caràcter més pacífic de les dones, sovint acompanyat d’una voluntat de servei. La presidenta de les vídues va fer un repàs als grans reptes del país i va acabar la seva intervenció amb l’expressió: Poble Català, torna a posar-te a caminar! 

Els sadurninencs i les sadurninenques que es van aplegar a la plaça de l’Ajuntament van cantar Els Segadors, l’himne nacional de Catalunya, i Maria Rosell va cloure l’acte reclamant el dret a decidir. Com en altres actes públics, al balcó de l’Ajuntament hi va haver una intèrpret del llenguatge de signes que l’Ajuntament contracta per facilitar la comprensió de totes les persones amb deficiència auditiva. 

La celebració de l’Onze de Setembre va incloure una ballada de sardanes, l’actuació de l’Esbart Dansaire de Gelida i una cantada d’havaneres, que es va haver d’interrompre degut a la pluja.



A continuació reproduim el text íntegre del manifest de l’Associació de Vídues de Sant Sadurní:

POBLE CATALÀ, POSA’T A CAMINAR!!!

Temps era temps en un país petit com el nostre, les forces de Felip V assetgen Barcelona al llarg de 14 mesos.

La lluita és cos a cos entre catalans i filipistes amb 5300 homes en front de 42.000. Bombardeig, trets, desolació. Però els catalans lluiten aferrissadament. Volen guanyar la batalla així Rafael de Casanova, recent anomenat Conseller en Cap, junt amb altra companys i soldats, enarboren la bandera de Santa Eulàlia i lluiten amb totes les seves forces.

Però és ferit greument, el donen per mort. I així els seus el recullen, el porten al Convent de la Mercè, on unes mans amoroses curen les seves ferides. Temps desprès se’n va a la seva casa de Sant Boi on, en el seu moment, exerceix d’advocat en la semiclandestinitat.

Entretant Barcelona es rendeix: perd el seus homes i dones, la seva identitat, l’autogovern, la independència, la qual cosa significa l’ inici d’una gran repressió.

És a finals del segle XIX quan comença la commemoració de la Diada, és a dir de l’11 de Setembre com a reivindicació de l’autonomia catalana, amb ofrenes florals i manifestacions que tot sovint són reprimides.

El 1977 un milió de persones es manifesten pels carrers de Barcelona per demanar la Llibertat, l’Amnistia i l’Estatut d’autonomia i el 1980 el Parlament de Catalunya estableix que la Diada de l’11 de Setembre sigui festa arreu del Principat.

Nosaltres l’Associació de Vídues amb 25 anys d’història i havent perdut els nostres companys de viatge, volem aportar unes serioses reflexions en aquesta Diada tot agraint que se’ns hagi donat l’avinentesa de fer-ho, com a vídues i com a dones.

Primer

On eren les dones quan les tropes de Felip V assetgen Barcelona?

- No es queda a casa. Surt al carrer per ajudar i així portar aigua i menjar als ferits assedegats i afamats. Carrega els fusells, els canons, els sacs de sorra per protegir les trinxeres. Fa d’infermera en els hospitals i en el camps de batalla, fins i tot un grup d’elles defensa fins a la mort el Baluard de Santa Clara.
- L’home, des de la primera línia de foc, talment com un heroi lluita per guanyar la guerra, però la dona des de la reraguarda guanya les petites batalles que cada dia se li presenten.
- La guerra afecta sempre més a la dona que als homes. L’orgull de l’home queda ferit de mort, davant la derrota. La dona sobreviu, amb tots els sacrificis que siguin.
- A l’home se li dóna càrrecs de responsabilitat. Actualment també a alguna dona, però per arribar-hi ha de fer un gran esforç, tot i així es qüestiona si és pels seus mèrits, no sempre valorats per culpa de la paritat. La història de la dona sempre és injusta.
- L’home vol el poder establert, com més amunt millor, ni que sigui gràcies a la lluita armada o psicològica. La dona, de naturalesa més pacifista no el vol, si no és un acte de servei.
- L’home vol la llibertat, l’autonomia, tot el preu que sigui. La dona vol aquesta lliberta, però depèn del preu que se li demani.

Segon

La societat resta tancada en ella mateixa, tan sols critica. Lluny queda aquell calm compartit entre un milió de persones durant la marxa de la Llibertat del 1976 de: POBLE CATALÀ, POSA’T A CAMINAR. Estem tots i totes immersos dins el nostre petit món. Hem perdut una vegada més la nostra identitat.
Admetem estoicament que qui ens governa no es posa d’acord i així passa el temps i no resolem els temes cabdals pel nostre futur, com són:

El finançament. El tema dels pressupostos. La nova Llei d’Educació. El compliment de l’Estatut d’Autonomia.

Les 321.964 persones que viuen a l’atur a Catalunya. La migradesa de les pensions. Les bosses de pobresa absoluta que fan que els rics siguin cada dia més rics i els poblares cada dia més poblares.

La llei de la dependència, de la violència de gènere, de la memòria històrica i la dignitat de viure en un món millor.

La llibertat d’expressió en tots els mitjans.

Tercer

Com a viudes i com a dones, en aquesta Diada, 11 de Setembre de 2008,

REIVINDIQUEM en nom de Rafael de Casanova, LES LLIBERTATS PERDUDES, tot clamant una vegada més: POBLE CATALÀ, TORNA A POSAR-TE A CAMINAR!!!!

Visca Catalunya!!!

Associació de Vídues.

Sant Sadurní d’Anoia