Com donar vida quan la teva s’ha acabat 

La xerrada que hi va haver divendres passat al Casal d’Entitats sobre els transplantaments d’òrgans va omplir la sala de persones interessades en aquest aspecte de la salut ja que davant el fet d’una vida finida, es pot donar continuïtat a una altra que perilla pendent d’un transplantament. 

Moltes vegades no ens plantegem la possibilitat de ser donants d’òrgans fins que no coneixem un cas proper. La xerrada que van oferir els membres del Club de Trasplantats Hepàtics de Catalunya encapçalada pel seu president, el sadurninenc Josep Vilaseca, va tenir aquest objectiu: apropar la realitat de les persones malaltes i l’esperança de viure una vida normal després d’una malaltia que et porta cap a la mort segura. 

Totes les persones que van participar en la xerrada, exceptuant la metgessa Itxarone Bilbao, de la Unitat de Trasplantaments Hepàtics de l’Hospital vall d’Hebron, van ser persones que han rebut un òrgan. En aquest cas totes són trasplantades de fetge. Cadascuna va explicar la seva experiència, sent potser les més emotives la de la noia de 15 anys que va rebre un transplantament als 12 i el cas d’una senyora donant viva d’una part del fetge. 

Ser donant no costa gaire només cal manifestar-ho a la família o dur a sobre un carnet que facilita el Club de Trasplantats Hepàtics de Catalunya. 

L’acte va comptar amb la presència de més de 60 persones encapçalades per l’alcalde de Sant Sadurní, Joan Amat, i la regidora de Salut, Maria Rosell. Catalunya, que ha estat pionera durant molts anys en quant al nombre de donants, actualment és la cinquena comunitat i la primera en trasplantaments hepàtics i renals. 

Des de l’any 1984 fins al 2007 s’han fet a Catalunya 8.813 transplantaments de fetge, un nombre considerable. 

A tall d’anècdota cal dir que a la Dra. Itxarone li va sonar el telèfon mòbil a l’acabar la xerrada, li trucaven per dir que hi havia un òrgan per trasplantar, una nova vida per salvar i va marxar ben ràpid cap al quiròfan de la vall d’Hebron.