La presentació de l'exposició anirà a càrrec de Martí Porter i comptarà amb l'actuació musical de Jeannette Porter, directora de l'Escola Municipal de Música de Sant Sadurní, i Boris Porter, fills tots tres de Miquel. Divendres 6 de novembre a les 20 hores, a la Biblioteca municipal Ramon Bosch de Noya.

Es tracta d'una mostra d'homenatge a qui fou historiador de l'art, músic i crític de cinema, un home polifacètic, humanista, amant dels reptes més arriscats i personatge destacat de la història més recent de Catalunya, que va lluitar per construir un país més just, més lliure i més culte

Fill de llibreter, la música, la literatura i l'art van formar part de la seva infantesa. A partir de 1954 comença a participar activament en projectes dedicats a la recuperació i conservació del patrimoni cinematogràfic, a la història del cinema català, espanyol i universal, en la creació del primer cineclub català amb continuïtat Cercle Lumière amb Alexandre Cirici, així com en la didàctica i en la catalogació fílmica, activitat que no deixarà mai de desenvolupar. Com a resultat, seran nombroses les publicacions historiogràfiques que publicarà en l'àmbit artístic i cultural, així com destaca la creació de COCICA (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), embrió documental i patrimonial de futures institucions públiques relacionades amb el cinema. La coincidència a la universitat amb Ricard Salvat el 1956 provocarà el naixement de l'anomenat 'Teatre Viu', teatre experimental basat en la improvisació. El 1969 també començarà la seva tasca docent a la Universitat de Barcelona, institució a la qual restarà vinculat fins a la seva jubilació l'any 2000, després de ser Catedràtic d'Història de l'Art i professor emèrit.

El 1957, juntament amb la seva dona Guillemette Huerre, amb qui va tenir sis fills, crea el primer cineclub infantil i s'interessa per activar a cançó en català, fundant el col·lectiu Setze Jutges, que donarà origen al moviment musical i artístic “La nova cançó”. El 1960 inicia les col·laboracions com a crític cinematogràfic a la revista Serra d'Or, Destino, Avui, Jano i als anys vuitanta a la Revista de Catalunya. Durant aquests anys, viurà intensament l'activitat dels cada cop més emergents cinefòrums, arribant a tos els racons de la geografia catalana. A partir dels anys seixanta seran habituals i nombroses les participacions com a conferenciant en congressos, com a membre i president de jurats en festivals cinematogràfics tant en l'àmbit nacional com internacional i en nombroses projectes cinematogràfics o televisius en tasques de muntatge, supervisió, guió o fent d'actor.

També va ser diputat al Parlament de Catalunya per ERC i Cap del servei de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. El 1990 fou secretari general de la Intersindical Confederació Sindical de Catalunya i President rector de la Universitat Catalana d'Estiu el 1996.

El Premí Gaudí d'Honor, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Català, porta el seu nom des de l'edició de 2014 i La Filmoteca de Catalunya li va retre homenatge el mes de novembre de 2014, amb motiu del desè aniversari de la seva mort.

El fons agrupa la documentació generada per Miquel Porter i Moix tant durant la seva carrera professional com en la seva vida familiar. Cronològicament comprèn el període 1930-2004, any del seu traspàs. 
Després de la mort del Dr. Porter i Moix l'any 2004, els hereus cediren el fons documental a la Universitat de Barcelona. Posteriorment el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI de la UB) rep aquest fons amb l'objectiu d'aplegar i fer fàcilment localitzable i accessible la producció d'aquest professor d'història de la cinematografia i catedràtic de Universitat de Barcelona.