Stoner (1965) ha estat justificadament venerada per la crítica americana (i internacional). Però en el cas de la crítica americana cal valorar que, en la història que se´ns mostra, s´hi reflecteixen moltes de les inquietuds de l´anomenada “Generació perduda”. Com a exemple podríem esmentar la densa malenconia que impregna Stoner, un tret paradigmàtic d´aquest grup d´escriptors a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, la posterior crisi econòmica del 29, i la promulgació de la llei seca.

La novel•la explica la vida de William Stoner, fill de grangers que, per decisió paterna, el 1910 s´inscriu a la Universitat de Missouri per estudiar a l´Escola d´Agricultura. Però Stoner haurà de cursar, també, Literatura anglesa, assignatura que li porta problemes fins que s´enfronta a un sonet de Shakespeare. Aquest serà el detonant del seu interès creixent per la literatura, de manera que modificarà els plans d´estudi i anys més tard rebrà el títol de Doctor en Filosofia i començarà a exercir com a professor. Entremig veurem passar l´esclat i les conseqüències de les dues grans guerres i les repercussions en el món universitari. A nivell personal Stoner coneixerà una noia amb qui compartirà el fracàs del matrimoni. I també l´acompanyarem en l´amor per la filla, la troballa de l´amor pur que creia ja inexistent, l´amistat amb alguns companys i, per contra, l´animadversió d´altres col•legues.

Èxits i fracassos, somnis i desil•lusions, i sempre, al costat, els llibres i la literatura. Amb un estil directe i aparentment senzill, dotat de passatges de gran bellesa descriptiva i d´escenes emotivament corprenedores. I en arribar al final de la vida d´Stoner nosaltres, els lectors, podem preguntar-nos si ha estat una existència grisa o, pel contrari, ben plena.

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl