El baile, d’Irène Némirovsky

Biografia
Irène Némirovsky (Kíev, 1903 – Auschwitz, 1942), filla de jueus benestants, va ser educada per una institutriu francesa que va convertir aquest idioma gairebé en la seva llengua materna, tot i que sembla ser que els idiomes tampoc no eren problema per a aquesta escriptora ja que, al llarg de la seva vida, va arribar a aprendre rus, polonès, anglès, basc, finès i jiddisch. Però la Revolució Russa va provocar la fugida de la família Nemiróvsky cap a França, on ella va reprendre els estudis i es va llicenciar en lletres a la Universitat de la Sorbona.

Ja casada i amb dues filles s’instal•la a París i publica la primera novel•la: El malentès. Però el reconeixement com a escriptora li arribarà a partir de 1929, amb la publicació de la segona novel•la: David Golder, adaptada al teatre i al cinema. Poc després, el 1930, publica El ball, també adaptada al cinema.

Malgrat els èxits literaris, el 1938 el govern francès li denega la nacionalitat francesa. I a causa de les lleis antisemites (tot i que es converteix al catolicisme), se li prohibeixen noves publicacions. Refugiada a Issy-l’Évêque i a pesar de les prohibicions, Némirovsky continuarà escrivint multitud de manuscrits. Malauradament, el juliol de 1942 és arrestada, internada al camp de concentració de Pithiviers, i tot seguit deportada a Auschwitz, on mor de tifus l’agost del mateix any.

Les seves filles, Élisabeth i Denise Epstein, després de l’arrest dels pares i amb l’ajuda de parents i amics, aconseguiran amagar-se fins al final de la guerra tot portant sempre amb elles els manuscrits inèdits de la mare, entre els quals es troba una de les seves millors obres, Suite Francesa (novel•la inacabada).

Entre l’extensa llista de títols d’aquesta autora que han vist la llum pòstumament, per citar-ne alguns podríem destacar: Un infant prodigi, Les mosques de tardor, L’afer Curilov, Vi de solitud, Jezabel, Els gossos i els llops, i El mestre d’ànimes.

Obra
Ens trobem davant d’una novel•la breu però, alhora, ens enfrontem a una narració intel•ligent que posa de manifest, amb un estil àgil, captivador, i amb cert to humorístic, aspectes tèrbols de la conducta humana.

El ball ens parla de la família Kampf, uns nou-rics que basen la seva existència en el luxe i l’opulència. En un moment donat el matrimoni Kampf decideix organitzar un ball a casa seva, i l’Antoinette, la filla adolescent que tot just acaba de complir els catorze, desitja i somnia que arribi el dia assenyalat. Els problemes, però, comencen quan la noia s’assabenta que els pares no tenen cap intenció d’aprofitar aquesta celebració per presentar-la en societat. Dolguda, ofesa i sentint-se injustament tractada, es plantejarà la seva venjança.

A través d’aquesta acció premeditada de rebel•lia, Irène Némirovsky ens mostra l’enfrontament ferotge entre mare i filla: una dona que no acaba d’acceptar el pas del temps davant d’una noia que no sent cap tipus de compassió pel vençut. I entremig de tot això, o com a teló de fons, la idea de la buidor que ens atorguen les coses materials, un plantejament que permet a l’autora fer una crítica incisiva vers el món de les aparences.

El ball, doncs, esdevé una novel•la ben actual, amb temàtiques que freguen la crítica directa vers una societat on l’opulència és l’única riquesa reconeguda; amb una visió que judica el paper de l’educació; amb subtils ironies en tocar la qüestió religiosa... Una novel•la breu força recomanable.

Sílvia Romero
www.silviaromeroolea.es.tl