Prop de 200 persones van omplir a vessar la sala d’actes de la Llar aquest dimarts per escoltar a l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, parlant sobre la llengua catalana. Presentat per l’alcalde, Joan Amat, i la regidora de Normalització Lingüística, Àngels Canals, Pujol va fer una defensa aferrissada del català durant una xerrada de més d’una hora i mitja. En plena promoció del segon volum de les seves memòries, Jordi Pujol va optar per impartir una lliçó d’història i fer un extens repàs de les relacions entre Espanya i Catalunya en l’aspecte lingüístic. Segons va recordar el conferenciant, l’absorció de la Corona d’Aragó, de la qual formava part Catalunya, va ser progressiva i tenia com objectiu anar uniformitzant i harmonitzant culturalment el país. La persona que va estar al capdavant del govern de la Generalitat durant 23 anys va deixar molt clar que l’any 1714 va començar la persecució a fons del català.
Compromís amb el català
Pujol va dir que la immigració és un entrebanc important a l’hora de garantir la bona salut d’una llengua, però va deixar clar que històricament Catalunya s’havia pogut defensar bé. Durant el franquisme perquè el català continuava sent la llengua més usual entre la gent i, a partir de la recuperació de la Generalitat, per les polítiques que es van impulsar des del govern i el Parlament. Jordi Pujol va destacar la importància de la immersió lingüística, és a dir, de tenir el català com a llengua vehicular de l’escola. També va dir que era fonamental utilitzar a fons el tema de l’oficialitat de la llengua. “És la llengua oficial i pròpia, i això s’ha de notar”, va puntualitzar Pujol. Respecte als mitjans de comunicació, va comentar que ha estat una eina molt eficaç, però va afegir que la gran onada d’immigració d’aquests darrers anys és més difícil d’integrar perquè ara hi ha moltes més teles i ràdios. Segons l’expresident català, el fort augment de població ha rebentat les costures de la sanitat, de l’ensenyament i dels serveis socials. Considera que després d’uns anys d’estabilització, hi ha una situació de reculada en la qüestió del català, i confia que no ho espatlli més el Tribunal Constitucional. També va voler deixar constància del fort domini del castellà i de l’anglès, a la vegada que va fer notar que l’ús del català perd qualitat. Tot i així, es va mostrar esperançat per la bona situació de la literatura catalana i de les publicacions científiques. 
Ja a la recta final de la conferència, Pujol va demanar la màxima implicació a la gent com a complement a la tasca que s’està fent des de les institucions. Va insistir a dir que el català ha de ser la llengua central i que hem d’incorporar el costum de dirigir-nos a les persones en llengua catalana. L’argument de Pujol és que la llengua és un fet fonamental de la nostra identitat, més enllà de les qüestions relacionades amb la comunicació. Va explicar que havia tingut cinc parelles lingüístiques, i va afegir que és bàsic permetre practicar el català a les persones que venen de fora. També va recomanar que se sigui exigent amb el català a les cartes dels restaurants i amb els rètols de les botigues.
Una vegada acabada la conferència, que es va cloure amb forts aplaudiments, alguns dels assistents li van demanar a Pujol una dedicatòria en un dels exemplars del segon volum de les seves memòries: “Temps de construir (1980-1993)”. L’acte va servir també per obrir el curs de les classes de català que imparteix l’Oficina de Català de l’Ajuntament i el Consorci de Normalització Lingüística, organitzadors de la vetllada.
