A Sant Sadurní tot està a mitges, tot per acabar. No parlem només
de coses petites i errors del dia a dia, que també n´hi ha molts.
Parlem dels equipaments municipals i del funcionament intern de
l´Ajuntament. Dels vestidors, graderies i accessos del camp de
futbol. De les pistes de tenis que s´enfonsen en tots els sentits. De
Can Mas de la Riera i Can Ferrer del Mas, espais en què no hi ha
cap proposta ni objectiu, i que cada vegada es troben en un estat
més ruinós. Parlem també de les pistes de la plaça Montseny, molt
deteriorades i les del parc Lluís Companys, inacabades.
L´espai esportiu del cementiri es troba en un estat penós i abandonat.
La majoria de places i parcs del poble no compten ni amb
els acabats ni el manteniment necessaris.
Considerem que és una vergonya que el segon municipi més gran
de l´Alt Penedès, la capital del cava, no compti amb cap espai per
a les arts escèniques, sigui públic o privat. Tots els esforços per
compensar aquesta mancança no són ni seran suficients per amagar
l´evidència de que necessitem un espai per l´aprenentatge, el
foment i l´exposició de la cultura escénica. El lloc ideal podria ser
l´Ateneu, com tots els partits portàvem al programa. Amb aquest
panorama no entenem com el govern aposti per tenir més equipaments
en un estat lamentable, com Can Guineu, o poc eficients
com una pista coberta, en lloc d´arranjar i cobrir una de les pistes
existents. I podríem parlar de molts altres problemes.
La prioritat de Sant Sadurní és millorar, condicionar i acabar els
equipaments municipals, i fer-hi un manteniment constant. Per
què les veïnes i veïns del poble els puguin gaudir i utilitzar amb
seguretat i dignitat, sentint-se orgullosos del poble.
Aquesta és la voluntat de ICV-EUi, i per conèixer la voluntat del
poble el millor és preguntar-li. Però la participació, la transparència,
la transversalitat, la coordinació... també són problemes antics
al nostre Ajuntament. La solució no és un problema de temps ni
de diners, és un problema de voluntat.