Ens hauria agradat poder votar a favor de les noves ordenances fiscals, si més no continuar amb l´abstenció. Això voldria dir que l´abstenció de confiança donada als actuals
pressupostos avança en la línia de progressivitat i equitat que sempre hem defensat.
Desgraciadament no és així. No tant pel que s´ha aprovat - compartim la majoria d´acords - , si no pel que no s'ha fet.
Sempre hem defensat uns impostos progressius i que bonifiquin a qui realment ho
necessita. Per la situació excepcional que patim entenem que s´hagin congelat les
ordenances. A excepció de la petita pujada de residus, haguéssim preferit aplicar-ho a l´IBI, que és més progressiu.
Estem d´acord amb l´eliminació de zones blaves per a fer més segura i sostenible la
mobilitat al nostre municipi, i potenciar el comerç, les zones de vianants i la vida a la vila. Compartim totalment la necessitat de prorrogar les bonificacions de terrasses del sector de
la restauració tan perjudicat per aquesta crisi.
I sobre les escombraries, hem d'assumir i reconèixer que el problema dels residus és una de les majors amenaces i reptes pel futur del planeta, i el nostre sistema de reciclatge porta a porta és la millor eina per afrontar-ho. Però s´ha d'optimitzar, és imprescindible una revisió total de l'ordenança de residus.
El cost ambiental dels residus és cada vegada més gran, i no només són diners, per això el preu de la taxa ha de ser suficient per contrarestar aquest cost. És necessari ajustar el preu del servei però no just abans d'una actualització total del model. No és moment de fer petits pedaços i molt menys de reduir bonificacions d´iniciatives més sostenibles com el compostatge, en tot cas s´ha de potenciar.
Com deia, hem votat en contra no pel que s'ha fet, si no per allò que no s´ha fet. No s´ha avançat cap a unes ordenances justes i progressives on pagui més qui més té, es bonifiqui qui més ho necessiti i tots els serveis estiguin a l´abast de tothom. La millor eina per aconseguir aquesta equitat és la tarifació social i desgraciadament no hem avançat prou, no en la direcció ni a la velocitat que ens agradaria i és necessari.
