L'exposició fotogràfica "Teníem per però calia sortir" a Sant Sadurní d´Anoia rescata la memòria del col·lectiu LGBT+ durant els primers anys de reivindicació a l´Estat espanyol. La mostra revela testimonis i lluites d´aquestes persones pels seus drets, que, segons l´ONU, ara tornen a estar amenaçats. Es podrà veure des del 2 al 26 de novembre a la Biblioteca municipal.

El 1970, Barcelona va crear clandestinament el Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual (MELH), que més tard canviaria de nom a Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). El FAGC va convocar, el 1977, la primera manifestació pels drets homosexuals a tot Espanya. Amb l'arribada de la democràcia, la situació ha canviat lentament, arran de moltes iniciatives polítiques i socials que han portat al marc social i legislatiu actual, però el col·lectiu va haver de patir repressió,
Ara aquesta exposició arriba a Castelldefels després del pas per dues desenes de municipis catalans. “Teníem per calia sortir” revela una selecció dels trenta testimonis rescatats pels seus creadors. Mostra com, malgrat la violència i el silenci forçós, aquestes persones van tenir l'energia per reivindicar els seus drets i per viure la vida amb alegria i dignitat.
L'Ajuntament de Sant Sadurní d´Anoia ha obert la possibilitat d´organitzar visites guiades per a grups de joves, estudiants de secundària i batxillerat i entitats locals i el públic en general i es poden sol·licitar directament a la biblioteca.
Teníem por, però no podíem quedar-nos a casa

El títol de l'exposició s'inspira en un dels testimonis, el d'Antoni Prades, que a la seva joventut, als anys 60, es reunia amb els seus amics a determinats bars de la ciutat de Barcelona. En el seu testimoni relata com, tot i la por, hauria estat molt pitjor quedar-se a casa.

Ara que el dia 20 de novembre es commemora el Dia Internacional de la Memòria Trans, l´ONU acaba de fer una advertència d´una “ofensiva generalitzada” contra els drets LGBT+ en el món, mitjançant discursos d´odi en les eleccions, amb les persones trans com a objectiu principal i l´inici d´un context repressiu a països com Turquia.

El fotògraf Aitor Fernández i la periodista Verónica Taranilla han realitzat aquest projecte, juntament amb el suport econòmic de l'Associació DateCuenta i la Diputació de Barcelona i el recolzament de diverses entitats LGBT+ de referència, com ara la Fundació Enllaç, el Casal Lambda o Ca la Dona.

Alguns dels testimonis que ens podrem trobar a l'exposició són els de l´Antoni Prades, la Paulina Blanco, l´Alpe Conceptes, la Boti Garcia-Rodrigo, l´Antoni Ruiz, la Silvia Reyes, la Fanny Vidal, la Núria Giralt o la Bea Espejo.