Es van atorgar 5.000€ a través del Fons català de Cooperació, per fer front a la greu crisi humanitària que afecta els Campaments de Refugiats Sahrauís de Tindouf (Algèria), a l’Àfrica Occidental. La crisi econòmica mundial, alimentària i nutricional que afecta milions de persones a l’Àfrica Occidental per una combinació de causes, com la sequera persistent, els preus elevats dels aliments i de les llavors, la disminució de les remeses, la degradació mediambiental, la inestabilitat política i els desplaçaments de població, sumades a la pobresa endèmica que pateix la regió i la vulnerabilitat, s’agreuja als Campaments de Refugiats Sahrauís de Rabouni.

En una situació de total dependència alimentària, als Campaments l’alimentació bàsica diària estava garantida en la seva major part per l’aportació dels donants internacionals al PRRO (Protracted Relief and Recovery Operation) del PAM (Programa Mundial d’Aliments de NNUU). Aquest programa es completava amb altres d’àmbit més localitzat, com el projecte Tarbies. El finançament d’aquest programa s’ha vist afectat greument per les disminucions de les aportacions oficials a l’ajuda d’emergència, la qual cosa provoca, cada vegada de manera més freqüent, ruptures d’estoc que impedeixen garantir una aportació calòrica mínima diària per als més de 150.000 refugiats dels Campaments de Rabouni, la majoria infants. D’altra banda, la situació humanitària es complica a mesura que la inseguretat augmenta a Mali i s’expandeix per tota la subregió.

Es van atorgar 10.000€ a través de la Creu Roja, a més de dos anys de l’inici del conflicte a Síria (gener 2011), la repressió continua i l’escenari és de guerra civil entre el Govern de Síria i els seus aliats (Forces armades de Síria, el grup paramilitar Shabiha, el Front Nacional Progressista i Hezbolà) i a l’altra banda l’oposició siriana, representada per la Coalició Nacional Síria (Exèrcit Lliure de Síria, Consell Nacional Siri, Consell Nacional Kurd). La Campanya està centrada en el suport a les víctimes del conflicte armat sirià. La conseqüència més dramàtica són les pèrdues de vides humanes. Les batalles a les ciutats i els bombardejos indiscriminats a barris residencials, han causat milers de morts, ferits i una devastació total. Segons dades de la ONU més de 100.000 persones han perdut la vida. Els combats augmenten i cada cop més persones fugen del conflicte. Segons dades de la ONU hi ha quasi 8 milions de persones que necessiten ajut, dels quals 4,2 milions són desplaçats interns. Milers de persones fugen de Síria cada dia, cercant protecció als països veïns. La situació ha esdevingut crítica. Les agències d’ajut i els països d’acollida estan pràcticament al límit de la seva capacitat per atendre el flux massiu i constant de població refugiada.

Segons dades de l’ACNUR hi ha 1.982.984 de persones refugiades a Líban (700.961), Jordània (521.899), Turquia (440.768), Iraq (195.258), Egipte (109.809) i al Nord d’Àfrica (14.289) al Marroc, Algèria i Líbia. UNICEF i ACNUR han advertit que tota una generació està en risc a Síria. Informen que més de la meitat dels refugiats que fugen de Síria són infants. Hi ha 1 milió d’infants refugiats i 3 milions d’infants en situació de risc dins de Síria.

Es van atorgar 2.000€ a través del Fons català de Cooperació, entre els dies 15 i 19 de juny, el municipi de Puerto Cabezas-Bilwi va patir el pas d’aquesta ona tropical, que va ocasionar considerables danys
en alguns barris urbans i en comunitats rurals de la zona de Llano Norte. Tot i no tractar-se d’un fenomen especialment destructiu, les pluges continuades i la situació de vulnerabilitat en què es troba bona part de la població van provocar que moltes famílies perdessin collites imprescindibles per a la subsistència. L’acumulació d’aigua i el desbordament de latrines també va facilitar la propagació de malalties respiratòries i gastrointestinals.

Davant d’aquesta situació, el Comitè Municipal de Prevenció, Mitigació i Atenció de Desastres (COMUPRED) de Puerto Cabezas va ser activat i va efectuar les primeres accions d’atenció a les víctimes, va evacuar les famílies en risc i va oferir provisionals, a més de petites intervencions focalitzades. Cal tenir en compte que el municipi va quedar aïllat durant uns dies per la pujada del riu Wawa, que travessa la via principal d’accés terrestre des de Managua

Es van atorgar 2.000€ a través del Fons català de Cooperació, la Muntanya de Guerrero, territori històric dels pobles Na Savi, Nahuas i Mephaa, és avui l’escenari d’un drama social, zona de desastre i d’emergència humanitària. La regió està integrada per 19 municipis majoritàriament indígenes on l’huracà Manuel ha causat greus danys a les infraestructures bàsiques i a les vies de comunicació. Fins ara no s’han quantificat les pèrdues humanes ni materials atès que la majoria de municipis de la zona alta estan incomunicats. La Muntanya de Guerrero sempre ha estat una zona de risc humanitari.

Les condicions de vida de la població han estat en condicions d’inequitat social. L’organització Kahua Sisiki
a la Muntanya relata que des de les comunitats de la part alta baixen persones per informar, persones que arriben esgotades, que informen i reclamen. La necessitat més gran que tenen és d’ajut per obrir els camins, per portar-hi aigua potable i aliments. Les queixes són constants, no hi ha presència de les autoritats, l’ajuda governamental no es veu enlloc. La regió està en l’oblit i no hi ha dades que s’estigui donant suport a la zona afectada. Els esforços dels damnificats són titànics. Indignació, frustració, incertesa, ràbia, dolor, tristesa… Les mirades reflecteixen desesperança, però també fortalesa. Les tasques de rescat, prevenció i suport han recaigut en societat civil, autoritats comunitàries, comissaris, regidors, policia comunitària i la gent que s’està organitzant per donar suport a la població damnificada.

La zona agrícola ha quedat devastada per la crescuda dels rius. Els aliments escassegen. La benzina s’ha acabat. Els bancs no funcionen. El preu dels productes bàsics s’ha incrementat. No hi ha un pla de contingència davant l’adversitat (mai no n’hi ha hagut). No es va difondre massivament de l’impacte de l’huracà, la població no va ser informada. Després de la tempesta comencen els recomptes: als municipis de la zona alta no hi ha brigades mèdiques, no hi ha medicaments, ni aliments, l’ajut no hi arriba i la resposta recau en la pròpia població de la Muntanya. L’atenció només està posada en centres urbans d’Acapulco o Chilpancingo.

Es van atorgar 2.790,68€ a través del Fons català de Cooperació, el divendres 8 de novembre de 2013, sis illes de l’arxipèlag de Filipines varen patir el pas del Tifó Hayian que, amb una virulència de 5 sobre 5 a l’escala Saffir-Simpson, va ocasionar considerables danys a les ciutats i zones rurals de la regió. 

Es considera el pitjor desastre natural que ha patit el país i, tot i que encara no hi ha dades definitives de la magnitud, es calcula que han perdut la vida més de 10.000 persones i hi ha innombrables desapareguts. Segons les Nacions Unides, es calcula que hi ha 620.000 persones desplaçades i més de 9,5 milions de persones afectades. La comunitat internacional ha iniciat la mobilització per tal que els organismes humanitaris de Nacions Unides i altres organitzacions es coordinin amb el govern de Filipines per donar resposta a l’emergència amb la màxima rapidesa. Tot i que el territori de Filipines es veu castigat per una mitjana de 20 tifons cada any, la catàstrofe en aquesta ocasió requereix mesures excepcionals.