Consells d'autoprotecció

• Beure força aigua sense esperar a tenir set. Evitar les begudes alcohòliques, el cafè, el tè, begudes de cola i les begudes refrescants ensucrades.
• Fer àpats lleugers que ajudin a reposar les sals minerals perdudes per la suor: amanides, fruites, verdures, sucs, gaspatxo. Evitar els menjars molt calents i els que aporten moltes calories.
• Evitar les activitats físiques a l'exterior, sobretot les activitats intenses, sobretot en les hores del migdia i primera hora de la tarda.
• Estar-se en llocs frescos, a l'ombra i si és possible passar almenys dues hores en un lloc climatitzat (biblioteca i equipaments públics...). Procurar mullar-se la cara i fins i tot la roba o fer-se una dutxa ràpida.
• Portar roba lleugera i de colors clars i no ajustada, calçat fresc, còmode i que transpiri, posar-se gorra o barret.
• A casa baixar les persianes i evitar que el sol entri directament. No obrir les finestres quan la temperatura exterior és més alta que la interior. Estar-se a les zones més fresques. Obrir les finestres a la nit per refrescar la casa.
• Anar amb antelació als professionals sanitaris i socials per prevenir els efectes del calor sobre la salut.
• Si s'observa una persona amb algun signe d'esgotament per calor o de cop de calor, procurar posar-la a l'ombra en un indret fresc i refrescar-la: donar-li aigua fresca, mullar-la (mànega, dutxa, tovallola molla...), ventar-la i avisar a l'atenció mèdica urgent.

Els dies de calor intensa obliguen al cos a fer un esforç d'adaptació per mantenir la temperatura corporal normal: es sua més, es dilaten les venes… Aquest esforç és major durant una primera onada de calor (el cos encara no està acostumat a les altes temperatures), quan la calor es manté durant alguns dies seguits o bé si tant els dies com les nits són calents, i també quan hi ha molta humitat ambiental i no fa vent. 

consells per combatre la calor intensa  

Calor i salutEl cos humà està composat per un 60% d'aigua. La pèrdua d'aigua i de sals minerals per la suor, si no es reposa, produeix símptomes com mal de cap, mareig, nàusees i vòmits, debilitat muscular i rampes, i pot augmentar la temperatura corporal. Aquest fet pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. L'augment de temperatura corporal pot ser molt greu i provocar fins i tot la mort si no es rep atenció mèdica urgent.

L'esgotament per calor pot aparèixer després d'alguns dies d'exposició a altes temperatures i inadequada reposició de líquids. Els símptomes són variables i inclouen: suor abundant, pal·lidesa, cansament, debilitat, rampes, mal de cap, mareig, nàusees i vòmits, la pell pot estar freda i humida, el pols sol ser ràpid i dèbil i la respiració ràpida i superficial.

El cop de calor és la més greu de les malalties relacionades amb la calor. Es dóna quan s'arriba a temperatures extremes i el cos perd la capacitat de controlar la temperatura: la temperatura corporal augmenta ràpidament (pot pujar a 41º C en 10-15 minuts), falla la capacitat de transpiració (no se sua) i el cos no aconsegueix refredar-se per si mateix. L'evolució és molt ràpida, sobtada i breu i pot produir la mort.

Vigileu amb la calor    Símptomes de cop de calor

• Temperatura corporal molt alta (per sobre de 40º)
• Pell vermella, calenta i seca (sense suor)
• Set intensa
• Pols ràpid
• Mal de cap
• Nàusees
• Convulsions
• Somnolència o pèrdua de consciència

 primers auxilis davant un cop de calor 

Grups de risc

• Gent gran, especialment el grup per sobre de 75 anys
• Persones amb determinades circumstancies socials: aïllament, solitud, pobresa…
• Persones amb discapacitats físiques o psíquiques i limitacions de mobilitat o autocura
• Persones amb malalties cròniques: cardiorespiratòries, diabetis, hipertensió arterial, malalties hepàtiques, Parkinson, obesitat, manca de pes...
• Persones que prenen medicacions especials: tranquil·lizants, antidepressius, psicòtrops o diürètics…
• Nadons i nens menors de 4 anys

  Consells per a l'estiu  

Animals de companyiaEl cop de calor pot afectar qualsevol animal, tot i que és més freqüent en gossos i gats perquè només són capaços de suar a través dels coixinets i la tòfona. En el cas dels gossos es recomana tenir una cura especial dels gossos amb patologies prèvies, d’edat avançada o molt joves i els braquicèfals o espècies anomenades xates, com ara els bulldog, carlins o bòxers.

Símptomes als quals s'ha de parar atenció:

• Decaïment o endormiscament
• Respiració accelerada i amb la boca oberta
• Color vermell fosc o blau de les mucoses
• Tremolors
• Debilitat
• Vòmits o diarrees
• Pèrdua del coneixement
• Convulsions

Si es detecta  que l'animal de companyia pateix algun d’aquests símptomes, porta’l al veterinari al més aviat possible. Durant el camí, pots remullar-li la boca, els coixinets, el coll i les aixelles. En cap cas l’has de mullar amb aigua freda perquè podries baixar-li la temperatura de forma sobtada i podria tenir conseqüències per a la salut de l’animal.

recomanacions del consell de col·legis veterinaris