Passejant per Sant Sadurní, pel carrer Raval, amb la seva antiga torre de defensa en un extrem i la plaça de l'Església, amb el seu campanar gòtic, es descobreixen diversos edificis, la majoria concentrats en quatre o cinc carrers que conformen l'eix del centre històric, representants de l'eclecticisme i del modernisme.

De l'arquitecte Lluís M. Güell trobem diferents cases, però la més representativa és la casa de Lluís Mestres, a la façana de la qual combina recursos d'un referent més tradicional amb d'altres que podem considerar característics del modernisme. Els primers, els podem veure en la distribució de les obertures i el parament de pedra, en fals encoixinat. Els segons, en la solució emprada en el coronament de l'edifici i en la decoració esculturada, a les llindes de les finestres i a les baranes dels balcons. En aquest cas, els sentits d'allò dinàmic i d'allò reposat conviuen d'una manera equilibrada i compensada i donen un to moderat a la casa.

Al mateix carrer trobem ca la Maria Sàbat o cal Rigol, de l'arquitecte Miquel Madurell i Rius. Per resoldre l'aspecte cantellut que podia haver tingut la casa, amb dues façanes fent cantonada, va fer-les idèntiques, va arrodonir l'angle i va disposar un balcó continu al primer pis que reforça la idea de continuïtat, idea que també recalca el floró que clou la cantonada. També val la pena destacar el joc de línies corbes i les baranes de ferro forjat amb motius vegetals.

Un exemple del treball amb ferro i vidre el tenim a la casa de cal Calixtus de l'arquitecte Narcís Aran i Vidal. L'eclecticisme barreja en aquesta casa estils de referència clàssica. Una cosa curiosa és la manca de porta principal a la façana, ja que s'entra a la casa pel jardí. I és a la façana que dóna a aquest jardí on trobem, precisament, la magnífica galeria de vitralls modernistes de colors i formes curvilínies i vegetals que trenquen amb la sobrietat de la resta de l'edifici.

També cal destacar els magatzems Santacana Roig, de Domènech Boada, com a exemple del modernisme aplicat en edificis industrials. S'hi combina l'aplicació de repertoris moderats i acadèmics amb el naturalisme.

I fem esment de la Casa de la Vila (1896-1900), de cal Solà (1919), de la casa Baqués (1925), de l'Ateneu Agrícola (1908-1909), de les Escoles Noves (1902) i de la casa Formosa Ragué (1892).

A les afores, l'edifici modernista per excel·lència és el de les caves Codorniu, que ens permet apreciar una de les joies del modernisme català i conèixer un dels seus models més rellevants quant a edificacions industrials. La construcció del conjunt, impulsada per Manuel Raventós i Domènech, va permetre deixar veure la qualitat com a arquitecte de Josep Puig i Cadafalch i la importància i representativitat d'aquestes construccions dins la seva obra. Hi podem trobar tot un catàleg de solucions diverses del modernisme més experimental. Hi veiem diferents edificis catalogats com a Monument Històric Artístic Nacional com són: la Sala d'Expedicions, ara Sala de Recepció, el Celler Gran i el Porxo de les Premses, on avui s'ubica el museu.

D'inspiració medieval, el Porxo de les Premses recorda el dormitori d'un monestir del Cister: la sala és grandiosa, formada per un seguit de naus cobertes amb els seus grans arcs torals de mig punt que arrenquen directament de terra i les seves amplíssimes voltes de maó pla, que li donen un nou aire industrial. Podem visitar-hi el Museu d'Eines i d'Aparells que ens expliquen la història de la indústria del cava.
El Celler Gran és un espai unitari que recorda una airosa llotja gòtica, amb els massissos pilars de maó vist d'on surten als quatre aires uns arcs torals de mig punt, entre els quals també s'hi disposen unes voltes de maó pla amb bigues de ferro. És una obra plenament funcional, sense gaires decoracions.

Finalment la influència de Gaudí és evident al pavelló d'Expedicions o Sala de Recepció: als arcs torals parabòlics, a dins i a fora la façana, als finestrals de vidre i a la vidriera plomada.
A banda de les construccions industrials, la família Raventós confià a Puig i Cadafalch l'edificació de la casa pairal, de planta quadrada, soterrani, pis i golfes, igualment declarada Monument Històric Artístic Nacional. Tot el conjunt convida a passejar i a fruir de les formes arquitectòniques i del producte que aquí s'elabora: el cava. 

Just al costat de l'estació del ferrocarril, es construïren l'any 1927 les caves Freixenet, dissenyades per l'arquitecte Josep Ros i Ros, que consten de cinc naus en les quals va fer gala de la seva particular combinació d'estils.

L'any 1929 amplià el conjunt amb un nou edifici, avui centre de recepció de visites, amb mescla d'estils on predomina un llenguatge més noucentista, però on no falten alguns atributs modernistes. Crida l'atenció l'edifici central que dóna la benvinguda, flanquejat per dos cossos en forma de torres medievalitzants. Hi trobem una cornisa ondulant que tanca la decoració de la façana amb motius vegetals, raïms i pàmpols, que ens acosten a la lectura vitícola, fets de ceràmiques vidrades de colors de clar estil modernista, que emmarquen el nom de les caves.

Com a mostres de gòtic i romànic, cal no oblidar l'església parroquial, de la qual destaca el campanar octogonal, relíquia de l'antic temple gòtic, i el pòrtic remodelat l'any 1924; l'església romànica de St. Benet d'Espiells, al barri d'Espiells, d'una única nau i datada del s. X-XI; i l'edifici de l'antic hospital, antiga capella restaurada.

Val la pena fixar-se, també, finalment, en la rectoria i en la torre carlina de la Font del Mingo datada del 1873.